És una de les baumes més grans de la zona i és l’única, juntament amb la del Teixidor, a la qual s’havia pogut arribar en cotxe.
Té dos sectors molt diferenciats: un a la dreta i l’altre a l’esquerra. A la part dreta és on trobem un dels habitacles més ben conservats de totes les baumes. Cal tenir en compte que el sostre és molt elevat, de manera que aquest no es podia aprofitar com a sostre de la casa. Això, doncs, obligava a la gent que hi vivia a construir teulades. D’aquestes encara en queda una dempeus, feta amb bigues, un entramat de boix i acabada amb lloses. Actualment aquesta estança es fa servir com a magatzem de menjar per les ovelles. Cal destacar que també conserva els bastiments de la finestra i la porta.
A la seva esquerra hi ha unes runes entre les quals es pot intuir el que havia estat el forn, avui ja molt malmès. Més a l’esquerra, un xic elevat, hi queda un tros de paret bastant sencer amb alguna obertura que tanca la raconada. Tot el frontal d’aquesta bauma està delimitat amb una tanca per tal que quan hi tanquin el bestiar no s’escapi. Al centre hi ha també un abeurador que recull l’aigua que cau del cim.
L’últim any en què, de moment, tenim constància escrita d’habitants a la Baumassa és el 1920, quan una tal Margarida Jofre Juncà hi va morir als 40 anys de pneumònia. Tot i això, pensem que podia haver estat habitada fins més endavant, com la veïna bauma del Teixidor. Alguns dels cognoms de les famílies que hi havien viscut i que encara avui podem trobar al Bisaura són: Sala, Puig, Teixidor, Viñas, Burch o Danés, entre molts altres.
Font: revista 855
Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca
Terme Municipal:
Llaés, terme municipal de Ripoll
Coordenades UTM:
Sector: 31T
X: 440065
Y: 4667779
Altitud:
1.133 metres
