ESGLÉSIES I ERMITES: Mare de Déu de Rocacorba, a Canet d’Adri

El santuari de Santa Maria de Rocacorba s’alça al capdamunt del massís del mateix nom, a 929 metres d’altitud, damunt un impressionant esperó rocós modelat durant mil·lennis per l’erosió. La seva situació privilegiada el converteix en un dels miradors naturals més espectaculars de les comarques gironines, amb àmplies panoràmiques sobre el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, l’Empordà i, en dies clars, fins i tot el mar Mediterrani.

Els seus orígens estan estretament lligats a un antic castell medieval, desaparegut a finals del segle XV, del qual només es conserven escasses restes integrades en les construccions actuals. Bona part dels seus fonaments van ser reutilitzats en les successives ampliacions del santuari.

La primera notícia documental de l’església correspon a l’any 1161, quan Berenguer de Rocacorba, la seva esposa Flors i el seu fill Berenguer cediren al bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, els drets que posseïen sobre l’església de Santa Maria. A partir d’aquell moment, tant el castell com el santuari passaren a dependre del bisbat de Girona.

Durant el segle XIV el santuari visqué una etapa d’esplendor. L’església fou ampliada amb nous altars i capelles, i la documentació de l’any 1420 ja esmenta, a més de l’altar major dedicat a Santa Maria, els altars de Sant Salvador i Santa Bàrbara, fet que posa de manifest la importància que havia adquirit aquest centre de pelegrinatge.

Els devastadors terratrèmols de 1428, que afectaren bona part de les comarques gironines, provocaren greus desperfectes a l’edifici. En la visita pastoral de 1432 es deixà constància que l’església havia quedat pràcticament destruïda. Per tal de mantenir el culte, es construí provisionalment una petita capella que protegia l’altar dedicat a la Mare de Déu.

No seria fins al segle XVIII que el santuari experimentaria una profunda restauració. Es bastí l’actual cambril per acollir la venerada imatge gòtica de la Mare de Déu de Rocacorba, una magnífica talla d’alabastre policromat de la segona meitat del segle XIV, que avui es conserva al Museu d’Art de Girona, mentre que al santuari s’hi venera una reproducció. En aquesta mateixa reforma també s’hi construïren tres nous altars.

Adossada a l’església hi ha l’antiga hostatgeria, que durant segles va donar aixopluc als nombrosos pelegrins que pujaven fins al santuari, especialment durant l’aplec i les festivitats dedicades a la Mare de Déu.

La Mare de Déu de Rocacorba és una de les advocacions marianes de les comarques gironines que ha inspirat un major nombre d’edicions de goigs. Les nombroses reedicions al llarg dels segles són un fidel reflex de la intensa devoció popular que aquest santuari ha despertat entre els pelegrins.

Narcís Camós en el seu llibre Jardin de Maria, plantado en el principado de Cataluña (1657), capitol VI, pàg. 103,  la descriu així:

“A un monte muy alto que dista cerca de dos leguas de la Ciudad de Gerona enriqece una Iglesia dedicada al triunfo de la gloria Maria, la qual si por la disposición del puesto que tiene por sus extraordinarias peñas es aspero en su subida (por lo qual se llama de Rocacorba junto consu monte) queda toda via deleytable por la Imagen que tiene desta gran Señora colocada, en su cumbre, regozijandose mucho los fieles que suben à visitarla con devocion, considerándola como exaltada sobre todos los coros de los Angeles; como por las excelencias que allí tiene, la contempla el Cardenal hugo, declarando della aquellas palabras del Eclesiastico : inter benedictos benedicetur, sobre las quales dize. Mira pues que el señor alaba á la Virgen, y la honra: el pueblo la glorifica: la Iglesia la exalta; la virtud angelical la glorifica: la muchedumbre de los santos en su especulacion se apacienta; todos los elegidos prosiguen la causa de su salud con acción de gracias: y los benditos padres se alegran de verla levantada sobre si, y de tenerla cerca desi.

Teniendo pues tantas excelencias esta gran Señora es visitada su Imagen en este monte, donde fue descubierta como sabe el Cielo, cuyas noticias quedaron muy cortas paralos hombres, no obstante que aunque no se sepa por menudo, da todavia muy buen testimonio de su invención una cueva harto honda que hay un pedacico de camino lexos de su Iglesia: en la qual se dize comúnmente, que fue hallada, y amas desso se llama, la cueva de nuestra Señora, donde acuden con grande devoción los fieles.

Es en fin muy devota, y obra Dios por ella muchos milagros: por lo qual es muy frequentada de muchos fieles, de entre los quales andan processionalmente todos los años los de la calle llamada dels Canadés de la Ciudad de Gerona el dia de su Natividad, que es la fiesta mayor de su Iglesia”.

Terme Municipal:

Canet d’Adri

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 474157

Y: 4657306

Altitud:

929 metres