ESGLÉSIES I ERMITES: Sant Genís de Pi, a Sant Agustí de Lluçanès

D’orígens antiquíssims situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès. Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església. Així doncs, la parròquia de Sant Genis formava part d’un alou o domini del monestir de Ripoll que s’estenia des de l’Alou a Casa-ramona a Sora. El funcionament com a parròquia consta en les llistes parroquials anteriors a l’any 1154, però és a partir de 1878 que perdé aquestes funcions i es convertí en sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès perdent part del seu terme que fou agregat a la parròquia de Sora.

La façana principal està orientada al sud i presenta una portalada amb brancals i llinda recta amb motllura de pedra picada on hi consta una inscripció on es pot llegir: DIE 24 IPSA ABRIL DE 174. A sobre hi ha un rosetó octogonal emmarcat amb dovelles de pedra picada. A la cantonera de la façana principal hi ha un campanar petit de planta quadrada en forma de torre amb finestres i coberta piramidal.

Davant de l’església hi ha un petit cementiri.

De l’edifici antic, no sembla que en resti res, ja que probablement fou substituït totalment per l’actual temple construït el segle XVIII.