Val a dir, pel que s’intueix, que l’edifici només està restaurat -de manera notable, això si- en la seva part exterior.
“És una capelleta perduda enmig d’espesses rouredes, en el límit entre la vall del Fornès i el Cabrerès. La seva existència és citada l’any 1382, en un testament de Bernat de Perafita. Durant els segles XVII i XVIII tenia ermitans que recaptaven per ella, i al segle XVIII es va refer l’edificació amb la construcció d’una casa amb teulada de doble vessant, una part destinada a capella, i l’altra a estatge de la família dels ermitans.
L’actual capella és obra del segle XVIII i mostra un estil barroc discret enguixada interiorment, amb motllures i volta de llunetes. El seu portal és simple, enmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, amb un ull de bou i un campaneret d’espadanya prop del carener de l’edifici.
Sant Nazari és advocat per la gent d’aquestes rodalies per a curar les febres i malures del bestiar. Cada any té lloc l’aplec tradicional un diumenge proper a la seva festa, el 28 de juliol. Donem constància que a l’aplec del 24 de juiol de 1921, s’aplegaren a l’ermita unes 400 persones”.
De totes maneres, no voldria obviar l’extraordinàri relat que de l’ermita i el seu entorn en fa l’any 1910 el Sr. Cèsar August Torras en el seu llibre Pirineu Català -comarca d’Olot– (pàg. 180):
“Petita capella, bastant moderna, sense particularitat en sa senzilla construcció, que té un altar molt barroch, aont s’hi venera l’imatge del sant, que es advocat pera tota lley de malalties, incloses les malures del bestiar. Se celebra l’aplech en la festa més propera a la diada del sant, escayent-se generalment el primer diumenge d’Agost. Es un aplech molt concorregut i pintoresch.
Adjunt a la capella hi ha una casa, aont hi resideixen els ermitans, que a la vegada fan d’hostalers. S’hi troba molt bon agrado i acullida, més les provisions són molt escasses, per no dir nules.
La naturalesa es, en cambi, molt pròdiga. El lloch ont està sentat el santuari és de poètica bellesa. Els grans arbres, l’amagada torrentera, l’aigua festosa saltironant per les roques, les muntanyes enrondantes emmantellades per l’espés fullatge d’un vert potent en els roures, més suau en els faigs; una font ombrejada donant aigua fresquíssima; prats verdosos, suavisant, ab llur entonació matisada per l’ombra de l’arbreda, la llum del sol; quietut somniosa y plàcida, tot convida a la contemplació, al repòs i al benestar.”
Efectivament, tal com ho descriu el Sr. Torras, l’entorn és magnífic. A banda del bonic racó de la font, cal destacar els excepcionals exemplars d’arbres que hi podem trobar. Entre molts d’altres destaquen el
roure vell foradat, el
roure gros, i el
boix de Sant Nazari. Impressionats tots ells.
Destacar també l’edició d’un
goigs dedicats a Sant Nazari.
