Permeteu-me explicar com vaig saber de l’existència, i com vaig acabar trobant, aquesta curiositat.
Un dia, en una caminada fins al castell de Curull, anava amb els companys Edu Rifà, Xavier Vilar i Geni Ordeig, tots ells de Torelló. Doncs bé, quan estàvem precisament dalt del castell, amb la vista posada cap a la cara nord, en direcció a Vidrà, l’Edu Rifà em va ensenyar una imatge que portava al mòbil: un forat rodó fet a terra, damunt de la pedra.
—Mira —em va dir—, això es troba just al final d’aquesta carena que tenim al davant.
I em va explicar que desconeixia quina podia ser la raó o l’origen d’aquell forat rodó fet a la pedra. Tenia poca fondària, però era molt curiós.
Vaig quedar parat. Jo mai havia sentit parlar d’aquell forat.
I allà va quedar l’anècdota del forat rodó esculpit a terra, no sense abans explicar-me com arribar-hi. Aquell dia, però, se’ns havia fet tard i calia tornar.
Però, és clar, l’encuriosiment va fer que l’endemà mateix, amb el meu cunyat Enric, ens hi arribéssim. I dues anècdotes ens van acompanyar.
La primera anècdota.
Pujant pel camí de la baga del clot de can Ruflà, un dels millors i més bonics paratges que tenim per anar des de la riera de Sant Bartomeu fins al coll de la Coma del Coll, ens vàrem trobar amb el matrimoni Pere Molas i Fina Canudas, amb qui vàrem tenir una llarga xerrada parlant del nostre territori.
És agradable i fàcil parlar i parlar una estona del que estimes. I se’m va acudir dir-los que anàvem a veure un forat rodó fet a terra, sobre la pedra, que es trobava dalt d’un collet a prop del castell de Curull.
—Sí —va dir en Pere—, el biot.
I va seguir explicant que de petits hi havien anat a jugar. L’anomenaven el biot.
Tot i que no va saber relacionar la seva existència amb cap fet o particularitat determinada, vaig quedar parat que, precisament en aquell moment, algú ens pogués donar referències d’aquell forat a terra.
Vàrem seguir baga amunt, fins a dalt del coll. Tot carenejant l’ample raconada que hi ha i, després d’una baixada curta però força dreta, el vàrem localitzar.
Realment és molt curiós i sorprenent trobar, en aquell racó de món, una cosa tan singular. I, sobretot, veure que està feta a mà.
La pregunta només era una: quina era la seva finalitat?
La segona anècdota.
Tornant ja de baixada i arribats amb el cotxe a Vidrà, vàrem trobar l’amic Ramon Planas, (de l’asserradora). Paro el cotxe, baixo i li demano si ha sentit parlar del biot.
—El biot? Què collons és això?
—Sí, un forat rodó que hi ha en un coll a prop del pic del castell de Curull.
—Ah! —diu—, aquell forat rodó al terra? Sempre he sentit explicar al meu avi que els carlins hi feien les sopes.
Vaja! El que per a mi era una descoberta sobre un forat mig perdut, del qual mai no havia tingut cap mena de referència, se’m va acabar convertint, en un mateix matí, en tot un pou d’informació.
Però, què és realment el biot?
L’amplada del forat és d’uns 50 centímetres, amb una fondària de 30 centímetres a la part central. El dia que el vàrem trobar, i com no podia ser d’altra manera després de la forta pluja de la tarda anterior, estava ple d’aigua.
La paraula biot significa precisament bassal o toll d’aigua.
I quina era realment la seva funció? ¿Escalfar les sopes dels carlins? ¿Potser algun caçador hi feia collet perquè s’hi acostés el senglar a beure aigua? Vés a saber.
De moment, allà queda, per a la imaginació de cadascú.
Arribar-hi no és fàcil. És recomanable seguir el track que podeu trobar aquí.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445409
Y: 4662400
Altitud:
1.227 metres
















