Espectacular. Endinsar-se en la foscor absoluta i escoltar el més genuí dels silencis és una experiència que val la pena gaudir.
Segons consta, el que avui anomenem la mina dels Xampinyons data de l’any 1880 quan la família Bures i Salvador, industrials d’Anglès, pretenien crear unes mines interconnectades destinades a la producció elèctrica per donar servei a les seves fàbriques tèxtils d’Anglès.
El projecte es va encarregar al reconegut enginyer i arquitecte Pere Garcia Faria (Barcelona 1858 – 1927). El projecte, que no es va acabar i finalment fou abandonat, consistia en la construcció d’uns canals i túnels a l’interior de la muntanya per aprofitar el salt d’aigua que hi havia prop de can Riera, del Pasteral, a La Cellera de Ter, torre que el mateix Pere Garcia Faria havia comprat a principis del segle XX. Cal recordar que aleshores encara no s’havia fet cap dels pantans actuals.
A causa del seu abandonament, als anys cinquanta es genera en aquests túnels un negoci de plantació de xampinyons, del que avui encara queden restes dels materials utilitzats com bosses de plàstic amb fems orgànics en el seu interior.
El túnel principal comença amb una forta rampa, de més de cent metres de pujada, fins que es fa pla i hi trobem una mena de sala molt alta, i on comença el tram que va ser habilitat pel cultiu dels xampinyons. Sorprèn el bon acabat del revestiment de les força dretes parets del forat rodó i de tot el recorregut en general tot i que cal caminar en compte pels forats a terra i el munt de restes de cables i ferralla que hi han quedat. La mina té un recorregut d’aproximadament un quilòmetre i s’hi pot caminar ben dret.
Val la pena destacar que es tracta d’una estructura de túnel interconnectada amb una altra que es troba a un nivell superior, amb una boca d’entrada diferenciada i també amb conductes excavats a la muntanya, on trobem una mena de xemeneies que generen un corrent d’aire als túnels, i una gran i espectacular cùpula central.
Valdria la pena que algun estudiós aportés llum sobre aquestes dues galeries a diferents nivells dins la muntanya i expliqués la seva estructura i funcionalitat. Personalment, el que m’ha deixat més encuriosit ha sigut el saber per on havia d’entrar l’aigua als conductes, perquè no he sabut veure-hi proper cap salt d’aigua ni cap canal (segons sembla havia de nodrir-se del salt d’aigua de Can Riera).
Ah!, i entre les dues boques d’entrada també hi podem trobar les restes de les edificacions de les oficines -completament envaïdes per la vegetació- i altres utensilis abandonats.
Per tot plegat, allà el temps s’hi va parar.
Terme Municipal:
El Pasteral
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 466023
Y: 4647520
Altitud:
198 metres
mina dels xampinyons
entrada nivell superior
restes oficines
altres restes
ubicació en el mapa:
