La resclosa de Can Tarrés té els seus orígens en l’antic molí medieval de Cervià, documentat des de l’edat mitjana. Durant el segle XVI el molí passà a ser conegut popularment com a molí de Gallifa, pel nom del seu propietari, Francesc Gallifa, sastre de Torelló. L’any 1567 fou venut a Feliu Puigdassalit, que el reconstruí després que la resclosa hagués quedat derruïda, i des d’aleshores començà a ser conegut com el molí del Ter.
L’any 1859, Ramon Tarrés i Saderra i Josep Tarrés Baucells van adquirir el molí per transformar-lo en una fàbrica de filatura de cotó. Poc després, una Reial Ordre de 1863 els concedia un increment de l’aprofitament hidràulic, fet que molt probablement comportà la substitució de l’antiga presa de fusta per l’actual resclosa d’obra.
Amb els anys, la fàbrica experimentà diverses ampliacions impulsades per diferents societats industrials, entre les quals destaquen Espona, Gras y Compañía (des de 1871), Castell Hermanos, Callís y Verdaguer a començaments del segle XX i Ignacio Font Hermanos a partir de 1916. Totes elles van contribuir a ampliar i modernitzar tant les instal·lacions fabrils com el mateix aprofitament hidràulic.
Dues característiques fan especialment singular aquesta resclosa. La primera és el seu elegant traçat corbat, perfectament adaptat al curs del riu. La segona és que l’aigua entra directament a l’interior de l’antiga fàbrica de Can Tarrés —avui completament abandonada— sense necessitat d’un canal exterior previ, aprofitant el desnivell natural del terreny. En canvi, un cop accionades les turbines, l’aigua és conduïda per un llarg canal de desguàs que discorre paral·lel al riu abans de retornar novament al Ter, una solució hidràulica tan curiosa com poc habitual en aquest tram del riu.
Ubicació:
riu Ter, al terme municipal de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 438381
Y: 4654755
Altitud:
447 metres
video
imatges antigues






















