CAMINADES: Puigsacalm, la clàssica

Es tracta, sens dubte, d’una de les caminades més clàssiques de l’excursionisme català: pujar el Puigsacalm, un pic de 1.514 metres situat a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa i un dels cims més coneguts de Catalunya. Com també ho són el Matagalls, el Taga… tots, referents gairebé imprescindibles per a qualsevol amant del caminar i punts d’iniciació en l’excursionisme per a molta quitxalla, que de mà dels pares, escoltes, o centres excursionistes, comencen a conèixer la muntanya.

En aquesta caminada, explicarem l’ascenció més clàssica al Puigsacalm, la que s’enfila per la collada de Bracons i que, després d’un tram inicial molt còmode fins arribar a la Font Tornadissa, ens porta en sostinguda i agradable pujada fins al cim. No revesteix, en cap tram, cap mena de complicació. La caminada inicial, enmig d’una frondosa fageda és, per a mi, un dels camins més bonics i agradables que es poden fer per aquestes contrades.

Les vistes des de dalt el cim del Puigsacalm són de 360º. Al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l’est, la Vall d’en Bas; al sud, el Montseny i Montserrat; a l’oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

Caminada amb ascensió al cim del Puigsacalm (1.514 mts.), amb sortida des de la collada de Bracons. El camí d’anada i tornada és el mateix.

Iniciarem la caminada sortint de la collada de Bracons tot agafant el llarg corriol que ens portarà, passant primer pel coll de St. Bartomeu, fins a Font Tornadissa. Ens enfilarem per dreta pujada fins als Rasos de Manter, passarem pels Rasos de les Civaderes -on traspassarem una tanca de fusta-, i raconarem planerament fins encarar la darrera pujada, dreta i curta, fins al cim.

3 hores.

9 kms.

Mitja, es tracta d’una ascensió.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l’eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d’entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d’en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Trobarem un morro de pedra que haurem de grimpar per anar a trobar el camí que surt en sentit nord. Just al capdamunt hi ha un indicador. El corriol que agafarem segueix una llarga raconada dins d’una frondosa i preciosa fageda, i en la seva part inicial hi podrem contemplar algun bonic exemplar de faig amb unes arrels impressionants. El recorregut és molt agradable ja que s’alternen petites pujades amb llargues planejades.

Després de caminar 1,2 km., i en lleugera pujada, arribarem al coll de Sant Bartomeu. En aquest punt conflueixen els camins que van, en sentit oest, cap al Pic de l’Àliga, i en sentit nord i de baixada, cap a Sant Bartomeu de Covildases. Nosaltres hem de continuar pel que segueix de pujada a la nostra dreta, en sentit est (hi trobarem també un indicador). Seguirem raconant en sentit nord fins encarar, en poca estona, una curta però dreta pujada. Després continuarem planejant fins arribar a una cruïlla (tornarem a trobar un indicador) i agafarem el camí que marxa a la nostra dreta i que ens portarà fins a la Font Tornadissa, un racó que es mereix parar-s’hi una estona.

I ara sí, toca pujar cap als rasos de Manter: una bona pujada, exigent i dreta, però no gaire llarga. Tot i el desnivell, el canvi de paisatge té un encant especial: sortirem de la fageda, agafarem alçada i arribarem als Rasos, un gran espai completament llis, sense bosc i només amb herba arran de terra. Al nostre darrera, i a mesura que anirem pujant, podrem gaudir d’unes magnífiques vistes sobre el Vidranès. Arribarem fins al coll de Manter i seguirem pujant en sentit sud-est tot resseguint la tanca de filferro que ens queda a la nostra esquerra fins arribar al ras de les Civaderes.

Allà on trobarem l‘indicador, ens desviarem en sentit est cap a dins de la petita fageda que hi trobarem. La referència és una porta de fusta que hem de traspassar. Continuarem per la llarga raconada a on abocarem i, en aquest punt, al fons i a la dreta, veurem per primera vegada el cim del Puigsacalm.

Seguirem planejant primer, i en lleugera pujada tot seguit, fins situar-nos ja a sota el cim i encararem la darrera pujada, curta i dreta, que ens portarà fins a dalt el Puigsacalm.

De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l’est, la Vall d’en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l’oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

El camí de tornada és el mateix que hem fet de pujada (al revés, és clar!).

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona