El castell de Curull, documentat des de l’any 1020, coronava un dels cims més estratègics de la serra de Curull. Però hi ha una incògnita que el fa encara més singular: no hi ha unanimitat sobre la seva ubicació exacta, i les escasses restes que tradicionalment s’hi han atribuït podrien correspondre, o no, a l’antiga fortalesa.
Una humil i curiosa barraca de fusta que recorda la duresa de la feina dels llenyataires d’Anglès pels boscos de Collfred. Un petit vestigi d’un temps en què treballar la muntanya exigia llargues i dures jornades, sovint en indrets aïllats i lluny de casa.
El Pla de Marenyol és un dels racons més bonics del Bisaura, amb una gran plana oberta i unes vistes excepcionals. Al seu bell mig, l’antic abeurador i la bassa de 1912 recorden la importància de disposar d’aigua per al bestiar fins i tot en aquestes alçades.
El Graó del Rei és una espectacular llosa de roca suspesa damunt la cinglera, en un punt privilegiat entre Vidrà i Bellmunt. La seva singular forma i les extraordinàries panoràmiques sobre la Plana de Vic en fan un dels racons més especials de Forat Micó.
El safareig de la colònia de la Coromina, documentat ja l’any 1883, formava part dels serveis quotidians de la comunitat obrera vinculada a l’antiga fàbrica tèxtil. Un petit testimoni de la vida domèstica d’una colònia industrial que avui resta pràcticament abandonada.
La petita cabanya de pedra de Plana Mitjana és un modest refugi de muntanya que, malgrat la seva senzillesa, conserva el testimoni d’una antiga manera de viure i treballar al bosc. Un petit racó que encara resisteix amagat enmig del paisatge.
Una petita teuleria amagada prop de Llaés, probablement vinculada a les necessitats de construcció de les cases de pagès de l’entorn. Un discret vestigi d’una manera de viure més autosuficient, aprofitant els recursos que oferia el mateix territori.
El safareig de Sant Pere de Torelló, construït probablement l’any 1866, destaca per la seva robusta construcció de pedra i per l’entorn on es troba, a tocar del torrent de Pedroses. Un petit testimoni d’una feina quotidiana que durant generacions va recaure sobretot en les dones.
L’Hospital de Sang de Besora, instal·lat durant la Tercera Guerra Carlina en una antiga masia de Santa Maria de Besora, va atendre nombrosos soldats ferits, entre ells l’escriptor Marià Vayreda. Avui, les parets i les inscripcions que encara s’hi conserven mantenen viva la memòria d’aquell hospital de guerra.
El pou de glaç de Curull és una construcció singular i poc habitual en aquest sector del territori, situada gairebé dalt de la carena. Descobert casualment després de molts anys, la seva identificació com a antic pou de glaç afegeix un nou misteri i un curiós testimoni de l’aprofitament tradicional del gel.
