El Pedró de Mossèn Cinto va representar el primer gran encàrrec públic de Josep Maria Pericas. Un monument que es convertiria en un dels símbols més representatius de Folgueroles i en un homenatge permanent a Jacint Verdaguer.
El panteó Vergés és una de les obres funeràries més delicades de Josep Maria Pericas. La seva aparent senzillesa, unida al profund simbolisme de la inscripció i del roser que l’acompanya, converteixen aquest monument en un emotiu homenatge a l’amistat.
Aquesta obra inaugura una línia arquitectònica que Josep Maria Pericas continuaria desenvolupant durant dècades i que donaria lloc a alguns dels seus monuments funeraris més destacats.
La Font de Sant Pere posa de manifest la sensibilitat de Josep Maria Pericas per integrar arquitectura, natura i paisatge. Una obra que transforma un senzill espai de lleure en un conjunt arquitectònic de gran bellesa i personalitat.
Les golfes de Sant Feliu de Torelló amaguen un espai singular entre el sostre de l’església i la teulada, accessible per una petita obertura del camí cap al campanar. Un lloc que permet veure des de dalt l’estructura de la coberta i una perspectiva poc habitual de la mateixa església.
El castell d’Orís, documentat des del segle X, conserva les restes d’una antiga fortalesa que durant segles va dominar aquest sector d’Osona. Al seu recinte també hi trobem la capella romànica de Sant Pere i un excepcional document del segle XVII que permet imaginar com era el castell abans de quedar en ruïnes.
Unes restes arquitectòniques de la capella de la Mare de Déu de Lourdes de Sant Quirze de Besora podrien procedir de l’antic monestir de Ripoll. Tot i que l’origen no està plenament acreditat, alguns elements han estat identificats com a possibles peces reutilitzades després de la destrucció del monestir.
El Roc de la Pastora és un curiós mirador situat a la cara sud de Bellmunt, damunt del coll de Duec. L’equipament amb cadenes instal·lat per Ivàn Ruiz ha permès recuperar l’accés a aquest racó poc conegut, sense treure-li, però, el seu caràcter muntanyenc.
El pou de glaç de Puigbacó, documentat ja l’any 1787, és un vestigi gairebé desaparegut d’una antiga activitat vinculada a l’emmagatzematge i comercialització del gel. Les poques referències conservades també han alimentat curioses interpretacions sobre el seu origen.
La palanca de Mesclaments o de la Panosa, construïda l’any 1967 pels mateixos veïns, va néixer per facilitar el pas cap a Sant Pere de Torelló i evitar les freqüents destrosses de les antigues passeres.
