Amb la reconstrucció de la columnata del Temple Romà, Josep Maria Pericas contribuí decisivament a recuperar per a Vic un dels seus monuments més emblemàtics. El seu rigor històric i la seva sensibilitat arquitectònica convertiren aquesta intervenció en una de les aportacions més rellevants de la seva trajectòria en l’àmbit de la restauració patrimonial.
Més que reconstruir un campanar, Josep Maria Pericas contribuí a recuperar un dels principals símbols de Campdevànol. El nou campanar és el resultat de l’esforç col·lectiu de tot un poble.
Una imponent estació internacional encaixada entre les muntanyes i el poble de Portbou, amb una espectacular marquesina de ferro i vidre. Un conjunt ferroviari monumental que encara avui sorprèn per les seves dimensions i per la seva singular integració en el paisatge.
Les poques restes del castell de Cornil, situades al Puig de la Força, recorden una fortalesa documentada ja l’any 971. Entre les ruïnes, una antiga cisterna convertida per la tradició en presó manté viva la llegenda del segrest de l’amo de can Bac de Collsacabra per part d’en Serrallonga.
Una xarxa de túnels excavats a la muntanya que va néixer com un projecte industrial, va acabar convertida en plantació de xampinyons i avui resta abandonada. Un indret fosc i misteriós on sembla que el temps s’hi hagi aturat.
Un dels paisatges més bells i espectaculars de l’entorn de Sau, amb el Morro de l’Abella suspès damunt les cingleres i el pantà. La seva singular silueta i l’espectacularitat de l’entorn en fan un mirador difícil d’oblidar.
El castell de Verdera, situat a 670 metres d’altitud, domina un dels paisatges més espectaculars del Cap de Creus. La seva privilegiada situació i la seva llarga història, vinculada al monestir de Sant Pere de Rodes i als comtes d’Empúries, en fan un dels grans miradors i testimonis històrics de l’Empordà.
Les coves de les Tunes, avui amagades sota les aigües del pantà de Sau, són una interessant cavitat càrstica coneguda i estudiada des de fa més d’un segle. Explorades abans de la construcció de la presa, des de 1963 han quedat submergides i pràcticament oblidades.
Les restes de l’antiga central de Sant Romà de Sau recorden una curiosa paradoxa: produïa electricitat per a Vic mentre el mateix poble que l’acollia continuava sense llum. Quan el pantà baixa de nivell, la petita central torna a emergir i recupera part de la seva història.
Les antigues escoles de Sant Romà de Sau són molt més que les restes d’un edifici: són el record d’un poble i de la infantesa de qui hi va anar a escola. Quan el pantà baixa, les seves parets tornen a emergir i, amb elles, una petita part de la memòria d’aquell poble desaparegut.
