característiques
Nom comú:
Alzina
Nom científic:
Quercus ilex
Característiques tècniques:
Perímetre tronc a una alçada aprox. d’1 metre:
4 metres i 10 centímetres
ubicació
Les aulines reclamadores de l’Omeda i de Puigsaguàrdia, situades al municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), constitueixen un conjunt arbori d’un gran interès patrimonial, tant des del punt de vista natural com etnològic. Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) modelades artificialment per l’acció humana amb finalitats cinegètiques, fet que els confereix una morfologia excepcional i les converteix en un exemple destacat de paisatge cultural.
L’origen d’aquestes aulines es remunta aproximadament a fa uns dos-cents anys, quan foren plantades en finques vinculades al veïnat de Fares, en indrets lleugerament elevats i propers al bosc, com és el cas de la zona vora la carretera de Pujals. La seva funció era servir com a arbres reclamadors en la caça d’ocells, especialment tords, mitjançant una tècnica tradicional molt estesa fins a mitjan segle XX.
Aquesta pràctica consistia a atreure els ocells amb reclams sonors —imitacions del seu cant— i capturar-los mitjançant l’ús de vesc, una substància enganxosa obtinguda del grèvol. Per tal de fer-ho possible, les alzines eren curosament modelades: es podaven periòdicament, aproximadament cada sis o vuit anys, i les seves branques es guiaven per crear una estructura tancada. La brancada inferior s’inclinava cap avall fins a tocar gairebé el terra, la part mitjana es disposava horitzontalment i la superior s’orientava cap amunt, donant lloc a una forma troncocònica. Aquesta configuració no era arbitrària, sinó funcional: facilitava l’entrada dels ocells per unes obertures o “finestres” preparades a la capçada.
En aquestes obertures s’hi col·locaven petites varetes o paietes impregnades de vesc. A més, es delimitava l’interior amb un regueró que impedia que els ocells capturats poguessin escapar. Quan els tords, atrets pel reclam, entraven a l’arbre, quedaven enganxats i queien a terra, moment en què el caçador, amagat a l’interior de l’aulina, només havia de recollir-los.
Des del punt de vista morfològic, aquestes alzines presenten unes dimensions notables: poden assolir alçades d’uns 15 a 18 metres, amb perímetres de tronc al voltant dels 3,5–3,8 metres i capçades molt àmplies, d’entre 15 i 18 metres de diàmetre. Tanmateix, el tret més distintiu no és tant la seva mida com la seva estructura: una capçada baixa i expansiva que forma un espai interior buit i transitable, configurant una mena de cabana vegetal.
El manteniment d’aquestes formes requeria una intervenció humana constant. En el cas de Fontcoberta, es té constància que en Pere de ca la Carme, del veïnat de Fares, fou un dels darrers podadors locals que en cuidà aquestes aulines fins a finals dels anys seixanta del segle XX, coincidint amb el declivi d’aquesta pràctica cinegètica, que fou definitivament prohibida en aquell període. Malgrat això, en alguns casos s’han realitzat intervencions puntuals de conservació, com una poda efectuada encara l’any 2010.
Cal tenir en compte que, tot i que avui només es conserven dues aulines reclamadores a Fontcoberta, històricament n’hi havia hagut més. Segons diverses fonts, se n’han arribat a comptabilitzar fins a set al terme municipal, i aquesta pràctica també era present en altres localitats properes com Vilademí, Cornellà del Terri, Maià de Montcal, Beuda, Viladesens o Ollers. La desaparició de la majoria d’aquests exemplars s’explica per l’abandonament de la seva funció i la manca de manteniment, que ha fet que perdessin la seva forma característica o bé que acabessin desapareixent.
A més del seu valor etnològic, aquestes aulines també tenen interès històric, ja que durant els darrers anys de la Guerra Civil espanyola van servir com a punts de referència en rutes d’evasió cap a França. S’inscriuen, així, plenament en el paisatge rural tradicional del Pla de l’Estany i en la memòria històrica del territori.
El reconeixement institucional del seu valor arribà l’any 1991, quan foren declarades arbres monumentals de Catalunya. Aquesta protecció respon tant a la seva singularitat biològica com, sobretot, al seu valor com a testimoni d’una pràctica tradicional avui desapareguda.
En definitiva, les aulines reclamadores de Fontcoberta constitueixen un exemple excepcional de la interacció entre l’activitat humana i el medi natural. Més enllà de la seva espectacularitat formal, són un llegat viu de les formes de vida i de les pràctiques cinegètiques del món rural català, i un element clau per comprendre el paisatge cultural del Pla de l’Estany.
Terme Municipal:
Fontcoberta, al Pla de l’Estany
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 483585
Y: 4665060
Altitud:
188 metres
video
imatges
ubicació en el mapa
