ARBRES MONUMENTALS: el Xiprer del Bartrolí, a Vidrà

Poques espècies tenen una càrrega simbòlica tan gran com el xiprer. Tradicionalment, ha estat l’arbre de l’acolliment i de l’hospitalitat, plantat a l’entrada de moltes masies, o bé l’arbre del silenci i del record als cementiris.

El xiprer de Vidrà, però, no compleix cap d’aquestes funcions. Creix sol, al marge del nucli urbà, al costat d’una petita font i d’un antic abeurador, sense protegir cap entrada ni custodiar cap recinte funerari. I és precisament aquesta singularitat el que el fa tan especial.

La seva gran alçada el converteix en un punt de referència visible des de molts indrets de la vall. La seva silueta es retalla per damunt de les teulades del poble i acompanya visualment el campanar de l’església, fins al punt que tots dos semblen dialogar en l’horitzó.

Més que un arbre ornamental, aquest xiprer forma part del paisatge de Vidrà. Potser ningú no el va plantar pensant en això. Però amb el pas dels anys ha acabat assumint un paper que va més enllà del botànic: s’ha convertit en un dels guardians silenciosos del poble.