És la bauma que es troba a més altitud de totes les del Bisaura, situada just dessota del PR que puja des de la Cau fins al castell de Milany, a l’última cinglera abans d’arribar a la carena. Com que l’accés des del PR és molt dolent, és preferible accedir-hi des de la pista que va de Milany a la Cau. A la raconada que trobem just abans de baixar a can Llagosta, enfilem marges amunt, sense camí, i decantant-nos cap a l’esquerra fins a trobar la base de la cinglera que, fent honor al nom, resta protegida per argelagues.
De sostre baix, va perdent alçada progressivament fins que s’ajunta de forma abrupta amb el terra. Podem destacar el fet que en aquesta cinglera ja hi trobem la roca conglomerada típica de les parts altes de la Serra de Milany i Santa Magdalena.
La construcció és a la part dreta de la bauma, on el sostre és més alt, i d’uns 3 x 2 metres. La part esquerra és molt humida. En total, fa uns 10 metres de llarg per 7 o 8 de fondària. La part davantera fa uns 2 metres d’alt i a mitja bauma el sostre s’abaixa de cop a 1 metre.
Hi ha restes d’haver-hi hagut ovelles o cabres i a tot el davant de la bauma hi ha les restes d’una feixa que es devia fer per tal d’anivellar-ne el terra.
En els últims temps va ser utilitzada com a cabanya de carboners, tal com ens explica en Florenci Torroella de Sant Quirze de Besora, que de petit s’hi havia estat amb el seu oncle, en Pepet Torroella, l’últim habitant de la bauma Xuriguera.
Font: revista 855
Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca
Terme Municipal:
Llaés, veïnat de Ripoll
Coordenades UTM:
Sector: 31T
X: 440112
Y: 4668232
Altitud:
1.376 metres
