Està situada en una cinglera sota Milany, a mig camí del sender que uneix les cases del Burbau i de Milany passant per la bauma de Fleus. Un cop situats per damunt de Fleus, hem d’agafar un trencall, actualment indicat, a mà dreta que va marxant a peu pla seguint la cinglera i que ens porta de dret a la bauma. És una de les més abandonades i enrunades que trobem a la zona; no en va, l’últim document que tenim i en què apareix habitada és un cens del 1876.
A diferència de la majoria de baumes, aquesta no es troba en el curs d’un torrent, sinó en una cinglera poc baumada i soleia. Les restes ocupen una longitud total d’uns 42 metres de llarg per 5 de fondària màxima. La part de la dreta, on hi devia haver la cuina, és la més abaumada i fumada i encara conserva una part de l’enllosat del terra.
En general, les restes dels murs que queden es veuen molt ben construïdes, però ja no n’hi ha cap que superi el metre d’altura. Hi podem distingir unes 6 estances de les quals les de més a l’esquerra presenten a terra restes de teules, fet que ens demostra que en aquesta part necessitaren construir-hi teulada addicional.
Està orientada al Sud i als marges de davant podem trobar-hi moltes feixes encara bastant ben conservades.
El document més antic que hem trobat és un òbit datat el 1718 i els cognoms Sala i Ayats són els que hi trobem amb més freqüència fins al seu despoblament. Com a curiositat, el 1817 trobem que “se han cantat tres Missas, ço es de enterro, Novena y cap de any per la anima de Barthomeu Ayats fadrí soldat presoner en Tortosa, fill de Joan Ayats Bracer, y de Magdalena Ayats conj. de la Fumada”.
La bauma apareix, juntament amb set baumes més, en el cens de masies que pertanyien a l’antic municipi de Parròquia de Ripoll que Gonçal Cutrina va publicar el 1984 dins el llibre Ripoll, guia cartogràfica del municipi, i que va classificar segons el seu estat en: habitades, deshabitades o en runes.
Concretament del total de 38 masies censades en la banada – cada una de les quatre parts en què està dividida la parròquia o municipi rural de Ripoll- de Llaés només 4 constaven com a habitades: la Vila, l’Hostal de la Serra, el Barretó i el Teixidor. N’hi havia 21 de deshabitades i 13 considerades en runes. Una llista en la qual, avui, 25 anys després, hi podem observar alguns canvis comper exemple l’Hostal Nou, que torna a estar habitada; l’Espunyola, abans abandonada i avui en runes; o el cas invers del Salt, que ha passat d’estar en runes a ser habitable. Curiosament, totes les baumes que hi surten (Fleus, Teixidor, Baumassa, Baumeta, Xuriguera, el Cuc, Cambrassa i la Fumada) hi apareixen com a deshabitades, però cap en runes; una afirmació un tant sorprenent tenint-ne en compte l’estat actual.
En referència a la Cambrassa, és una de les poques sobre la qual tenim poca informació i encara no hem pogut situar sobre el terreny. Una de les coses que hem trobat és que també se l’anomenava “Casa Xica del Burbau” i que el 1876 estava encara habitada.
Font: revista 855
Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca
Terme Municipal:
Llaés, veïnat de Ripoll
Coordenades UTM:
Sector: 31T
X: 440799
Y: 4667403
Altitud:
1.138 metres
