postal
Recordo que, de petit, quan anàvem amb el meu pare i les meves germanes a passar la tarda a la Font Santa, deixàvem el cotxe aparcat al costat de l’actual pista de terra que hi porta, en una gran plana propera a les abandonades i malmeses instal·lacions del que havia estat el balneari.
Després baixàvem a beure aigua a la Font Pudenta, a peu de riu, i a jugar per aquells entorns tan bonics.
També recordo que, paral·lela a la pista d’arribada, hi havia una petita sèquia que, excepte en el punt on la travessàvem, anava descoberta. Sempre hi baixava aigua, i a més, aigua neta.
La descoberta de l’aqüeducte
Ha estat molts anys després, arran de trobar algunes fotografies antigues relacionades amb l’entorn de la Font Santa, que m’he adonat que en diverses imatges, preses des de diferents angles, hi apareixia una mateixa construcció: un pont de pedra format per cinc arcades i d’uns quaranta metres de llargada.
No era altra cosa que l’aqüeducte de l’Aníjol, també conegut com a pont de l’Aníjol.
Era la part final de la sèquia que venia de la Font Santa i que s’havia construït per salvar, per damunt i en paral·lel al riu Ges, el torrent de l’Aníjol.
La solidesa de la construcció és sorprenent, perquè encara avui es conserva força sencera.
L’aqüeducte queda just on el torrent de l’Aníjol desemboca al riu Ges i és perfectament visible des de la carretera.
És curiós, i quantes vegades ens hi trobem!, que estiguem acostumats a passar sovint per llocs on hi ha alguna cosa interessant formant part de l’entorn sense donar-li cap mena d’importància.
Per a què servia la sèquia?
Una vegada despertada la curiositat per aquella construcció, i sabent que l’aigua que hi passava provenia de la Font Santa, calia esbrinar per a què servia tot aquell sistema.
Algunes informacions indicaven que l’aigua servia per fer funcionar el molí de l’Aníjol. Però, una vegada situat exactament el molí —que es va endur l’aiguat de l’any 1940—, vaig veure que aquesta afirmació no era correcta.
El molí de l’Aníjol, tot i estar relativament a prop de l’aqüeducte, s’abastia de l’aigua del mateix torrent, degudament canalitzada i amb bassa pròpia.
La sèquia, en canvi, tenia el seu origen en una resclosa que encara existeix dins el riu Ges, uns cinquanta metres riu amunt de la casa de pagès de la Font Santa, actualment les úniques edificacions que encara queden dempeus.
I tenia diverses utilitats: servia per regar els grans horts que hi havia davant la casa de pagès, per portar aigua al balneari de la Font Santa, que després era escalfada, i també per conduir l’aigua fins a unes instal·lacions on hi havia unes turbines que generaven electricitat per al poble de Sant Vicenç de Torelló, segons les informacions que vaig trobar, cap a l’any 1910.
Finalment, l’aigua també arribava al molí del Mas Andreu, que es trobava més avall.
Un sistema hidràulic desaparegut
Per tant, en aquest petit espai on el torrent de l’Aníjol desemboca al riu Ges, s’havien arribat a concentrar tres instal·lacions relacionades amb l’aprofitament de l’aigua: el molí de l’Aníjol, les instal·lacions de les turbines per generar electricitat i el molí del Mas Andreu.
Cap de les tres ha arribat als nostres dies.
L’aqüeducte, però, encara hi és. I és pràcticament l’únic testimoni visible d’un sistema hidràulic que devia tenir molta més importància de la que avui podríem imaginar quan passem per aquell indret.
Així és com, gràcies a unes fotografies antigues, vaig acabar descobrint que aquella sèquia que recordava de quan era petit formava part d’una infraestructura molt més complexa.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440384
Y: 4657248
Altitud:
521 metres
imatges
imatges antigues
ubicació en el mapa
