El Molí de la Vila, actualment aterrat, manté encara una de les basses més grans i més fermes de tota la contrada, amb unes parets molt gruixudes i ben construïdes. Es troba a la riba de la riera de Sant Bartomeu, just a sota de la casa de la Vila de Boscarons, també coneguda com la Vila Vella, que li dona el nom.
A principis del segle XIX, el seu propietari, Joan Vila i Galí, del Cavaller de Vidrà, el descrivia en el seu Llibre d’agricultura de la propietat, on també apareix amb el nom de Molí Vell, en contraposició al Molí Nou, situat una mica més avall, a l’aiguabarreig de la riera de Sant Bartomeu amb el Ges:
«Lo molí és de dos volants, y se considera de 2ª clase; té una bassa de pedra, y cals a tot cost; y se considera per una obra duradera… Est molí abunda medianament de aigua per ser cerca de les fonts, y molta de la Ribera de Curull, però alguns Estius no té bastanta esterilitat, no té faldas de moltas casas grossas».
La descripció deixa clar que era un molí de dues moles, considerat de segona classe, amb una gran bassa de pedra construïda amb calç i pensada per durar. També explica que disposava d’un cabal d’aigua moderat, gràcies a la proximitat de les fonts i a l’aportació de la riera de Curull, tot i que alguns estius l’aigua no era suficient per garantir-ne el funcionament.
Se sap que aquest molí fariner va deixar de funcionar uns quants anys abans que el Molí Nou. Quan Ramon Vinyeta el descrivia l’any 1951, la seva maquinària ja «no funciona com a tal sinó que proporciona energia elèctrica a la masia».
I, efectivament, sota la presa i dins del mateix molí encara es pot veure una petita caseta d’obra on hi havia l’alternador i la dinamo que generaven l’electricitat. D’allà en sortia una petita línia de pals de fusta que portava l’energia fins a la casa pairal. El vell molí havia trobat així una nova manera d’aprofitar la força de l’aigua.
A l’altra riba del molí, on hi ha un corriol que mena fins a la casa, s’hi pot veure un curiós pern de ferro i una grossa cadena clavada a la roca. Es tracta d’una peça sens dubte vinculada al molí, tot i que encara no n’hem pogut escatir la utilitat. És de ferro massís, fa 130 centímetres de llargada i conserva sis anelles ovalades de 15 centímetres.
Però la història del Molí de la Vila es remunta molt més enrere. Cercant els orígens d’aquella Vila de Boscarones, nom que equivaldria a dir «lloc emboscat», l’historiador mossèn Pladevall feia referència als primers molins que hi havia en aquesta riera:
«[La Vila] Es troba situada en la part vidranesa de la vall de Curull. Molts dels seus antics estatges eren molins que aprofitaven l’aigua de la riera de Sant Bartomeu, el segon corrent més important del terme. L’any 1173 en Bernat de Curull, castlà del castell de Curull, deixà al monestir de Sant Joan tot el cens de gallines que rebia als molins de Boscarons».
Aquesta referència de 1173, parlant ja dels «molins de Boscarons» en plural, ens situa davant d’una activitat molinera molt antiga en aquest sector de la riera.
El Molí de la Vila consta també en el cens de la Vola i Curull de l’any 1780, amb el nom de molí de la Vila.
Ubicació:
riera de Sant Bartomeu
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445618
Y: 4663395
Altitud:
946 metres
video
la casa
la bassa
imatges antigues
ubicació en el mapa
