Capella que trobem enfilada al costat de la carretera C17, i a la banda dreta del riu Ter.
Diu la tradició que un pastoret, agradat del cant d’una cadernera que es posava sempre en una mateixa alzina, no es sabia moure del peu de l’arbre. I sota d’aquest, quan l’ocellet refilava més dolçament, se li féu visible la imatge de la Verge. Es té per comprovant d’aquesta tradició el fet que alguns anys després, al fer-se unes modificacions a l’altar, fou trobat al dessota un gros tronc d’alzina.
Tot i aquesta tradició, segurament el seu origen no passa d’un pedró o modest oratori. Se sap que existia en el segle XVI. Datat de 17 de juliol de 1585 existeix un permís de beneir una campana per l’ermita a favor del rector d’Orís. L’any 1686, el bisbe de Vic, Il·lm. Pasqual, féu a l’ermita de Gràcia una visita molt detinguda. Per ella se sap que aleshores ja se celebraven moltes misses per devoció. Va manar que s’hi posés un retaule, i també començar un llibre per anotar el diner de la caixa de l’obra i el de la caixa de misses, com també els censals de misses celebrades en la capella. També que es fes inventari dels ornaments d’or, plata, casulles i demés de la sagristia.
En començar el segle XIX, la vella capelleta de Gràcia demanava una molt seriosa restauració. El aleshores propietari de la casa de la Mambla, Joan Calvet, cregué convenient la demolició del ruïnós edifici i la construcció d’un de nou, encara que la mort no li deixà veure realitzat el seu anhel. Va ser la seva muller, Maria Fugurull, qui va acabar l’obra començada.
El nou edifici va ser beneit el dia 18 d’agost de 1828. Porta en la façana l’escut d’armes dels fundadors, que té en els quarters de la banda esquerra el ca i l’avet, símbol de Calvet, i la mà de la Mambla, i en els de la part contrària el lliri, la rosa i dues estrelles de la casa Fugurull i la granota de Granollers.
Eren notables els aplecs i romeries que s’hi feien.
Són destacables algunes curiositats:
- l’any 1887 fou notablement restaurat el retaule de la Verge, i en aquesta obra, el fuster vigatà Emili Miret va caure d’una bastida i es clavà al braç una de les puntes del reixat de ferro del presbiteri.
- en la romeria del 15 d’octubre del mateix any, havent-se refugiat molts romeus al mas La Mambla per la pluja, de sobte s’ensorrà un sostre que estava ple de gent, els quals anaren a parar a les corts del dessota, sense que ningú hi prengués mal.
Consten diversos goigs editats en honor de Nostra Senyora de Gràcia de la Mambla d’Orís, un fins i tot de l’any 1884. Canten les set alegries de Maria amb aquest respost: “Sou de gràcia tota plena, vida i llum del pecador”.
Disposa d’un cementiri propi.
Terme Municipal:
La Mambla, veïnat d’Orís
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 437039
Y: 4657921
Altitud:
585 metres
imatges
ubicació en el mapa
