Dalt de l’Agullola, un dels indrets més singulars del paisatge de Rupit, la imaginació popular hi va situar un personatge extraordinari: un gegant de dimensions descomunals que, segons la llegenda, habitava aquestes muntanyes i protagonitzava fets sorprenents.
Una història de gegants, pedres i paisatge que forma part de la tradició oral de Rupit i que ha arribat fins als nostres dies.
I aquesta és la llegenda:
«Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, sota el salt de Sallent, i per aquest forat és per on el dimoni, vençut i esporuguit, s’esmunyi cap a l’infern.»
Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda. En una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola.
