Aquesta vella fortificació és ben visible des de tota la Vall del Ges. Enlairada a 781 metres d’altitud, ocupa el punt més elevat de la serra qque separa les valls del Ges i el Ter i ofereix una extraordinària panoràmica sobre el territori.
Actualment només en resta dreta, parcialment, la torre circular, però el conjunt devia ser força més complex. El cim estava envoltat per una muralla i, dins del recinte, hi havia la torre, una cisterna excavada a la roca i diverses estructures de les quals avui només en resten alguns vestigis.
La torre conserva encara uns cinc metres i mig d’alçada, amb murs d’uns dos metres de gruix. L’accés original es feia per una porta elevada, a la qual s’arribava mitjançant una escala de fusta. La cisterna, excavada directament a la roca, encara es pot veure al sector meridional del turó.
Especialment curiosos són els nombrosos encaixos rectangulars excavats a la roca, popularment coneguts com a «capades de moro» o «petjades del cavall de Sant Jaume». Probablement servien per fixar-hi estructures de fusta, com ara palissades o altres elements defensius. Algunes fonts els relacionen amb fases antigues de la fortificació, tot i que la seva funció exacta no es pot determinar amb certesa.
La primera notícia documental del castell és de l’any 881, fet que mostra la seva antiguitat. Durant l’edat mitjana va passar per diverses mans i va tenir una important funció estratègica, ja que controlava els accessos a les valls del Ges i del Ter.
L’any 1427, els grans terratrèmols que afectaren la zona van malmetre considerablement la fortalesa. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els remences se’n van apoderar l’any 1463 i hi van mantenir la seva posició fins al final del conflicte.
El caràcter militar del castell acabaria sent també la causa de la seva desaparició. L’any 1554, el marquès de Tarifa, virrei de Catalunya, n’ordenà l’enderrocament per evitar que fos utilitzat com a refugi pels bandolers. Les restes que encara quedaven dempeus acabaren de desaparèixer després d’un fort huracà l’any 1746.
Un lloc privilegiat per la seva situació, però també per la història que amaguen les poques restes que encara resisteixen al capdamunt de la muntanya.
El castell de Torelló segons Pericas
Entre els documents que Josep Maria Pericas va elaborar durant els seus estudis sobre les fortificacions feudals d’Osona hi ha el dibuix recreatiu adjunt del castell de Torelló, que permet fer-se una idea de com podia haver estat el conjunt en època medieval. Pericas va dedicar molts anys a aquest ambiciós projecte, però una bona part de la documentació que havia reunit es va perdre durant la Guerra Civil. Aquest dibuix és un dels testimonis que se n’han conservat.
Terme Municipal:
Sant Vicenç de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 439229
Y: 4658195
Altitud:
781 metres
video
Un inventari dels béns del Castell (segons Mn. Fortià Solà):
L’any 1463, en morir en Felip de Targarona, guarda aleshores del castell, la seva vídua probablement amb finalitats testamentàries, va fer aixecar inventari dels béns que hi havia al castell, amb el següent resultat:
“Primo trobam prop la porta un artibanch dalber groch ab son payn e clau, en quall havia XVIII lansolls de terna tela tots bons.
It. antorn II canes de drap de li nou.
It. unas thovayes primes squinsades.
It. unes thovayes de ginesta noves.
It. unas thovayes de li prim squagades bones.
It. un artibanch en lo qual havia payn e clau.
It. una basases (?)
It. en torn tres canes de thovayons nous.
It. II canes de thovayons nous squacagats.
It. una tella de lansol usade.
It. un lansol squinsat, VII thovavons plans de I cana mig usats.
It. un cresol (?) et dues cuyes de fero tot nou.
It. un lansol de dues tales e miga squinsat.
It. un parell de lansolls de canem de tres talles bons.
It. uns thovayons de dues canes squachagats mig bons.
It. entorn tres canes de thovayoles de li nous.
It. un sobra palis de li per infants.
It. dues teles de infants.
It. unes thovayes planes de drap de canem mig bones.
It. Entorn XV o XVI corteres de spelta.
It. en una sacha gran entorn de XX corteres de mastayn.
It. en un cup entorn XI corteres de mastayn.
It. un matalas de tela blana ab sotana de cana vermey.
It. dues balestes ab lur gorniment e una servalera e tenianles los del castel per lur servey”. .
imatges antigues
ubicació en el mapa:
