Skip to content
Search:
Cercar
La Vall del Ges i el Bisaura
La Vall del Ges i el Bisaura
La Vall del Ges i el BisauraLa Vall del Ges i el Bisaura
  • CONTINGUTS
    • Bibliografia
    • Caminades
    • Caminades antigues
    • El Racó de Bellmunt
    • El soldat del Puig
    • Llegendes i Tradicions
    • Mil Maneres de Mirar
    • Els Goigs
      • Goigs bisbat de Girona
      • Goigs bisbat de Vic
      • Goigs diversos
    • El Racó del Col·leccionisme
      • El Paper Moneda
      • Els Banderins
      • Fotografies antigues
      • Medalles, Pins, Clauers i d’altres
      • Postals antigues
      • Troballes i Originalitats
    • El Racó Pericas
    • Territori
      • Arbres Monumentals
      • Baumes
      • Cases de pagès
      • Comunidors
      • Creus i Pedrons
      • Dòlmens
      • Esglésies i Ermites
      • Indrets i Racons
      • Les Rescloses (Assuts)
      • Molins Fariners
      • Obres d’Art
      • Relats i Curiositats
      • Salts d’aigua
      • Sau-Susqueda, la memòria
  • BENVINGUDA AL BLOG
  • munteis@icloud.com
  • CONTINGUTS
    • Bibliografia
    • Caminades
    • Caminades antigues
    • El Racó de Bellmunt
    • El soldat del Puig
    • Llegendes i Tradicions
    • Mil Maneres de Mirar
    • Els Goigs
      • Goigs bisbat de Girona
      • Goigs bisbat de Vic
      • Goigs diversos
    • El Racó del Col·leccionisme
      • El Paper Moneda
      • Els Banderins
      • Fotografies antigues
      • Medalles, Pins, Clauers i d’altres
      • Postals antigues
      • Troballes i Originalitats
    • El Racó Pericas
    • Territori
      • Arbres Monumentals
      • Baumes
      • Cases de pagès
      • Comunidors
      • Creus i Pedrons
      • Dòlmens
      • Esglésies i Ermites
      • Indrets i Racons
      • Les Rescloses (Assuts)
      • Molins Fariners
      • Obres d’Art
      • Relats i Curiositats
      • Salts d’aigua
      • Sau-Susqueda, la memòria
  • BENVINGUDA AL BLOG
  • munteis@icloud.com
  • ca CA
    • ca CA
    • es ES

INDRETS I RACONS: la torre funerària de la Torratxa, a Vilablareix

You are here:
  1. Home
  2. Territori
  3. Indrets i Racons
  4. INDRETS I RACONS: la torre…
des.292023
Indrets i Racons

També coneguda com la Torre del Moros, es tracta d’un mausoleu romà datable cap a finals del segle II dC, o principis del III dC.

És de planta rectangular de 3,25 per 4,16 metres amb una alçada conservada de més de 7 metres. Està formada per dos pisos separats per 3 fileres de rajoles. El seu singular color negrós es deu a la roca volcànica emprada en la seva construcció segurament provinent de la greda del volcà de la Crossa.

A l’època romana era llei que els morts fossin enterrats fora de l’àrea de les ciutats i pobles. Per comoditat es cercava la proximitat del nucli urbà i del veïnatge de camins i vies que sortien de la ciutat. Així, a banda i banda de les calçades, s’alçaven tombes de tota mena, unes de més senzilles i d’altres d’imponents, amb inscripcions al·lusives als difunts. Com més enllà de les portes de la ciutat, menys monuments funeraris s’anaven trobant.

Ben poca és la informació històrica relacionada amb aquesta torre. La primera referència la tenim l’any 1864 quan Julià de Chia publica una breu nota al diari El Eco de Gerona on identifica aquest monument sepulcral de Vilablareix. Tot i que del mateix autor consta una anterior ressenya de l’any 1847. Fins i tot en va fer un dibuix.

Un seguit de circumstàncies difícils d’explicar han fet possible que la torre de Vilablareix s’hagi mantingut dempeus i en un notable estat de conservació.

transcripció escrit de Julià de Chía, any 1857

Monumento existente en la provincia de Gerona

El adjunto diseño está sacado a ojo y sin haberlo sujetado a las reglas de las medidas métricas que de él se han tomado. La forma de la torre que representa es cuadrilonga.

Su construcción es de hormigón compuesto de cal y de pequeños pedazos de piedra volcanizada, lo cual le da un aspecto muy oscuro, de modo que parece hecha de escorias de hierro. Está construida por bandas o capas superpuestas al modo que las paredes de tapial. El hormigón ha tomado mucha consistencia, y hay parajes en que casi es tan duro como la piedra. La banda de ladrillos de 52 centímetros de longitud que divide los dos cuerpos del edificio constituía una cornisa que a la sazón está muy mutilada.

Debajo de esta cornisa, esto es, en el primer cuerpo, hay una cavidad que señala claramente el lugar donde hubo una lápida.

En el interior de este primer cuerpo hay una estancia cuyas medidas están al dorso del diseño, que estuvo en otro tiempo abovedada con ladrillos de 30 centímetros.

La torre está rajada por un rayo que penetró sin duda por la bóveda del nicho o capilla del segundo cuerpo rompiendo la del primero en cuya estancia entró, y saliendo sin duda por la parte posterior del edificio, en donde hay un grande e irregular boquete que no tiene trazos de haber sido puerta.

La tradición hace remontar la antigüedad de esta torre a la época de los moros, y el dueño de ella está en la idea de que este edificio se eleva a los tiempos de la dominación romana, con cuya opinión estoy de acuerdo, inclinándome yo a creer que la tal construcción es un monumento sepulcral consagrado a perpetuar la memoria de algún hecho famoso.

A cosa de un cuarto y medio de distancia y en igual dirección había otra torre hecha de igual material y de la misma forma, si bien que esta no contenía en su primer cuerpo la estancia que tiene la del diseño, sino una pequeña cavidad debajo el pavimento del nicho que antes había. Esa segunda torre hace doce o trece años que se vino abajo por sí misma, no quedando a la sazón de ella más que una parte del primer cuerpo, pues lo que cayó fué el segundo que estaba inmediatamente apoyado sobre unas fajas de piedra arenisca amarillenta que suplían aquí a los ladrillos de la otra torre.

Esta era más elevada que la del diseño, habiendo entre ambas otra diferencia, la de que la de ésta miraba su frontón hacia la parte de oriente y la otra hacia el mediodía.

Se desea saber, pues, cual es la opinión de los anticuarios de esa ciudad pues aquí no tengo a nadie con quien poder consultar.

 

Terme Municipal: 

Vilablareix

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 481270

Y: 4644739

Altitud: 

111 metres

dibuix J. de Chía

Dibuixos originals de J. de Chía. Són el testimoni gràfic més antic que es conserva de la torre

ubicació en el mapa:

Category: Indrets i RaconsBy Antoni Prat i Puigdesembre 29, 2023
Comparteix aquest article
Share on FacebookShare on Facebook Share on XShare on X Pin itShare on Pinterest

Author: Antoni Prat i Puig

Post navigation

PreviousPrevious post:OBRES D’ART: l’Ara d’altar romànic de la catedral, a GironaNextNext post:INDRETS I RACONS: els petròglifs del torrent de Moiols, a Ripoll

Related Posts

INDRETS I RACONS: Presentació i contingut
setembre 20, 2017
INDRETS I RACONS: el baldaquí del Monestir, a Ripoll
desembre 11, 2025
INDRETS I RACONS: el Paller dels Oficis Antics, a Vilobí d’Onyar
maig 19, 2025
INDRETS I RACONS: els ceps ancestrals de Llaés
desembre 27, 2021
INDRETS I RACONS: Santuari de Bellmunt, la plantació de vinya experimental
desembre 23, 2021
INDRETS I RACONS: els Triops de la platja d’Espolla, a Melianta
abril 20, 2025
Articles per categoria
Cerca
ALTRES ARTICLES
  • POSTALS ANTIGUES: Sant Pere de Torelló, recopilació de postals diverses
    gener 31, 2019
  • GOIGS del gloriós cavaller i màrtir Sant Sebastià, sens data d’edició
    abril 1, 2021
  • INDRETS I RACONS: el castell de Fornils, a Susqueda
    desembre 31, 2023
  • ESGLÉSIES I ERMITES: ermita de les Corts, o Puig de França, a Llaés
    gener 16, 2019
  • GOIGS en alabansa de la prodigiosa imatge de Nostra Senyora de Bellmunt, any 1864
    agost 23, 2025
  • GOIGS del Gloryos Martyr Sant Llorens, any 1925
    juny 18, 2019
  • GOIGS del gloriòs bisbe i màrtir Sant Sadurní, sense data d’edició
    abril 18, 2021
  • GOIGS en llahor de la Santíssima Verge María, any 1944
    abril 14, 2025
  • GOIGS de Sta. Maria, any 1961
    novembre 29, 2021
  • GOIGS del gloriós màrtir Sant Sebastià, any 1952
    novembre 1, 2021