Recordo que, de petit, quan anàvem amb el meu pare i les meves germanes a passar la tarda a la Font Santa, deixàvem el cotxe aparcat al costat de l’actual pista de terra que t’hi porta, just en una gran plana propera a les abandonades i malmeses instal·lacions que aleshores encara quedaven dempeus, del que havia estat el balneari.
Després baixàvem a beure aigua a la Font Pudenta, que quedava a peu de riu. I a jugar per aquells entorns tan bonics que hi havia.
I tinc present que en paral·lel a la pista d’arribada hi havia una petita sèquia que, exceptuant per on la creuàvem, quedava al descobert. Aquest rec sempre baixava amb aigua, i neta.
Ha estat ara, arrel de trobar algunes fotografies antigues relacionades amb l’entorn de la Font Santa que m’he adonat que són varies les imatges que repeteixen des de diversos angles l’estructura d’un pont de pedra format per cinc arcades i d’uns quaranta metres de llargada.
No era, ni és, altra cosa que l’aqüeducte de l’Aníjol: la part final de la sèquia que venia de la Font Santa i que s’havia construït per salvar per alt, i en paral·lel al riu Ges, el creuament amb el torrent de l’Aníjol. Una construcció que per la fermesa de la seva estructura segueix encara sorprenentment intacta.
Aquest aqüeducte queda just on el torrent de l’Aníjol aboca al riu Ges. I és perfectament visible des de dalt la carretera. És curiós i quantes vegades ens hi trobem!, acostumats a passar sovint per llocs on hi ha alguna cosa formant part de l’entorn, sense donar-li cap mena d’importància.
I clar, una vegada despertada la curiositat per aquesta construcció i saber que l’aigua que portava era de la sèquia que venia de la Font Santa calia esbrinar la seva utilitat.
Algunes informacions trobades indicaven que servia per portar l’aigua per fer anar el molí de l’Aníjol. Però una vegada ubicat en el lloc, i saber la situació exacta on es trobava el molí -que es va emportar l’aiguat de l’any 1940- quedava clar que aquesta afirmació no era certa.
El molí de l’Aníjol, tot i estar relativament proper de l’aqüeducte, s’abastava de l’aigua degudament canalitzada del propi torrent, i amb bassa pròpia, no de la sèquia que venia de la Font Santa.
Val a dir que la sèquia tenia el seu origen en la resclosa que encara hi ha dins el riu Ges, a uns 50 metres riu amunt de la casa de pagès de la Font Santa -actualment les úniques edificacions que encara queden dempeus-.
I quatre eren les finalitats bàsiques que tenia:
- per regar els grans horts que hi havia davant la casa de pagès de la Font Santa.
- proveir d’aigua -que després es transformava en aigua calenta- al balneari de la Font Santa. Sembla ser que hi havia un escalfa aigües extern que bullia manualment l’aigua per a les estufes del balneari.
- portar l’aigua fins a una edificació que es trobava just on acabava l’aqüeducte, i on hi havia unes turbines que feien electricitat pel poble de Sant Vicenç de Torelló. Estaríem parlant de l’any 1910.
- proveir d’aigua el molí del Mas Andreu que venia a continuació de les turbines.
Afegir que per l’entorn on el torrent de l’Aníjol aboca al riu Ges, s’havien ajuntat tres edificacions relativament properes: el molí de l’Aníjol, les instal·lacions on hi havia les turbines per fer electricitat, i el molí del Mas Andreu.
Cap de les tres ha arribat als nostres dies.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440384
Y: 4657248
Altitud:
521 metres
imatges
imatges antigues
ubicació en el mapa
