El dilluns de Cincogesma, també conegut com a Pasqua Granada o Segona Pasqua, era tradicionalment la gran diada dels aplecs. Els pagesos acostumaven a participar en els aplecs de les ermites de la seva parròquia, però també es desplaçaven a altres indrets, encara que això comportés hores de camí. Al Ripollès, un dels aplecs més típics era el de la Mare de Déu de la Cau, a Llaés.
La celebració començava a l’església de Sant Bartomeu de Llaés, des d’on sortia una processó amb la imatge de la Mare de Déu de la Cau, portada pels participants fins al santuari. Les fotografies conservades al fons de l’Arxiu Històric de Santa Maria de Ripoll documenten aquesta processó i també la participació dels pabordes i les pabordesses, que hi tenien un paper destacat.
Un cop arribats a la Cau, se celebrava l’ofici i es feia la benedicció del terme al pedró situat a la plana del santuari. Les fotografies antigues permeten documentar aquesta cerimònia i mostren també diferents moments de la celebració durant les dècades de 1910 i 1940.
Un dels costums més singulars de l’aplec era el repartiment d’un panet i una llossada de faves cuites a tots els assistents. Salvador Vilarrasa recull aquesta tradició a La vida a pagès, publicada per primera vegada el 1925, i destaca que a la festa hi acudien persones de Llaés, Sant Quirze, Montesquiu, Ripoll, Sant Bernabé i Vallfogona.
Les faves no eren, per tant, un simple àpat de la festa, sinó un dels elements que identificaven l’aplec de la Cau. Amb els anys, el costum va canviar i les faves van ser substituïdes per clavells, mentre es mantenia la benedicció dels pans. Les fotografies de 1943, per exemple, documenten precisament la benedicció dels pans i dels clavells.
L’aplec de la Mare de Déu de la Cau és així un bon testimoni d’una manera de viure les festes religioses de muntanya en què processó, devoció, benedicció i àpat comunitari formaven part d’una mateixa celebració
