Heus aquí que una vegada, de nit, se sentien passes per tota la casa, i el molí s’engegava tot sol i volta que volta. Quan encenien llum per veure què era, una mà invisible els l’apagava i se sentia un gemec molt profund i llastimós.
Espantats, els estadants van explicar el cas al senyor rector que els va recomanar que preguntessin què volia de la part de Déu, i el que movia la fressa, que devia ser alguna ànima, els contestaria si estava en treball. Així ho van fer. Feta la pregunta, va contestar una veu d’una persona molt vella i tremolosa que els digué que era l’ànima d’un dels antics moliners que feia molts anys que penava i que no podia entrar al cel perquè no havia pogut pagar un deute que tenia.
Demanà que el paguessin i que fessin dir unes misses pel bé de la seva ànima, que així podria viure en repòs. La bona gent del molí van complir la voluntat de l’ànima i mai més no es van sentir passes ni gemecs ni es va engegar el molí tot sol.
postal
