la Majestat de Sant Salvador de Bellver, a Sant Boi de Lluçanès
Autor: anònim
Any: segon terç del segle XII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic (MEV 9723)
Mides: 109,5 x 109,5 x 19 centímetres
Tècnica: fusta d’alba amb restes de policromia
La Majestat de Sant Salvador de Bellver, també coneguda com a Majestat de Sant Boi de Lluçanès, es conserva actualment al Museu Episcopal de Vic. Tallada en fusta d’alba, encara conserva restes de la policromia original.
Procedeix de la petita església de Sant Salvador de Bellver. Quan aquest temple fou desafectat a les acaballes del segle XIX, la imatge es traslladà a l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès i, posteriorment, ingressà al Museu Episcopal de Vic. Aquest recorregut explica la doble denominació amb què és coneguda.
Representa el Crist en Majestat, una iconografia pròpia del romànic que mostra Jesús viu i triomfant sobre la creu. Clavat amb quatre claus, vesteix una túnica llarga i manté els ulls oberts, sense cap expressió de sofriment, simbolitzant la seva victòria sobre la mort.
La figura destaca per la seva gran frontalitat i simetria, només trencades per una lleugera inclinació del cap. Els braços, allargats en una antiga restauració per recuperar-ne la posició original, encara conserven les marques d’aquesta intervenció. La túnica presenta unes suaus ondulacions al cos i queda cenyida per un cinturó pla, resolt amb un nus d’una gran elegància.
Diverses parts de l’escultura han estat restaurades al llarg del temps. Tant els dits de les mans com els dels peus són reconstruccions modernes. Els peus, però, foren esculpits originàriament com una peça independent i encaixats des de l’interior del cos buit de la imatge.
El cap és, probablement, la part més aconseguida de l’escultura. El rostre transmet una gran serenitat, amb unes faccions elegants i equilibrades. Destaquen especialment les orelles, així com el tractament del cabell i de la barba, resolts amb fines incisions paral·leles. La barba acaba en dos rínxols, mentre que sobre cada espatlla cauen tres característics tirabuixons.
La policromia original es va perdre en gran part arran d’un repintat efectuat en època moderna, que decorà la túnica amb motius florals aliens a la decoració romànica. La restauració posterior a la Guerra Civil permeté recuperar alguns vestigis de la pintura primitiva. Tot indica que la túnica havia estat decorada imitant rics teixits medievals, amb grans motius circulars vermells sobre un fons fosc, una ornamentació molt semblant a la de la coneguda Majestat Batlló. La policromia també ressaltava les llagues de les mans i dels peus.
Un dels aspectes més singulars de la imatge és que conserva, a la part posterior, un reconditori destinat a guardar relíquies, d’uns setze centímetres de llargada, tot i que avui ja no en conserva cap.
La creu sobre la qual es presenta actualment no és l’original, sinó una altra que li fou assignada després del seu ingrés al Museu Episcopal de Vic. Algunes fotografies antigues permeten veure la majestat damunt la creu que l’acompanyava originàriament, la qual també es conserva al mateix museu.
