Feia temps que amb el meu cunyat Enric comentàvem que era estrany que tant com voltem pels entorns del Vidranès, mai ens haguéssim topat amb un porc senglar. Tots els que havíem vist eren quan ja estaven morts per la colla de caçadors que cada cap de setmana d’hivern surten a la seva cacera.
Però ves per on, un diumenge de gener de 2016, mentre caminàvem per la pista que va de la casa de pagès de Fontcuberta fins a la del Pujol ens vàrem trobar, allunyats en una plana, amb una colla de SIS porcs senglar.
És increïble l’agilitat i velocitat que portaven mentre corrien marges amunt. La veritat és que veure’ls va ser una sorpresa molt divertida.
Fa gràcia, oi?
