Feia temps que amb el meu cunyat Enric comentàvem que era estrany que, tant com voltem pels entorns del Vidranès, mai no ens haguéssim trobat amb un porc senglar viu. Tots els que havíem vist eren quan ja estaven morts, víctimes de les colles de caçadors que cada cap de setmana d’hivern surten a caçar-los.
Però ves per on, un diumenge de gener de 2016, mentre caminàvem per la pista que va de la casa de pagès de Fontcuberta fins a la del Pujol, ens vam trobar, allunyats en una plana, amb una colla de SIS porcs senglar.
Va ser qüestió de segons. De seguida van arrencar a córrer, mostrant una agilitat i una velocitat sorprenents mentre s’enfilaven marges amunt.
La veritat és que veure’ls així, vius, corrent lliurement i tots sis junts, va ser una sorpresa inesperada i molt divertida.
Tants anys voltant per aquestes muntanyes i, quan per fi en trobem un, en trobem sis!
