Fa un temps explicava aquí mateix la meva trobada amb un gat fer a Bracons. Aquella observació, que en aquell moment vaig considerar gairebé excepcional, em va fer interessar encara més per la presència d’aquesta espècie a les nostres contrades.
I no va passar gaire temps fins que vaig tenir notícia d’un segon gat fer, aquesta vegada al Bisaura.
En una altra ocasió, se’m va fer saber que n’havien vist un pels volts de Santa Maria de Besora. Ho vaig traslladar als membres del Grup de Naturalistes d’Osona, que des de feia temps estaven fent, amb el Projecte gat salvatge, un gran treball de localització i seguiment d’aquesta espècie per aquestes nostres contrades.
Em van manifestar que n’estaven al cas. Efectivament, el gat fer s’estava movent pel Bisaura.
I resulta que aquella mateixa setmana, l’octubre de 2016, em van avisar d’una granja del Bisaura. Tenien el convenciment que els havia entrat un gat fer a les instal·lacions i que se’ls estava menjant bestiar petit. Esperaven poder capturar-lo mitjançant un parany.
Van haver de passar tres dies i tres nits fins que finalment el van poder enxampar.
Els tècnics que van ser avisats i a qui es va entregar l’animal van confirmar que presentava tots els trets propis d’un exemplar pur: la gran cua amb les anelles negres, les fines ratlles negres sobre el cap, discontínues amb les que segueixen per l’esquena, i la taca blanca sota el coll.
Era una femella d’una gran bellesa. El color del pelatge era espectacular. Però el que més em va impactar va ser la seva mirada.
Buf!! Quins ulls!!!
Un goig i un regal poder-la veure.
I encara hi va haver una altra sorpresa. Una vegada capturada, la van anar a deixar a una distància considerable. Però el mateix animal va tornar a entrar a la granja dues vegades més.
Un fet que demostrava fins a quin punt tenia interioritzat l’instint territorial.
