Un dia, arribant a la casa de pagès de Collfred, em va sortir a rebre en Josep Soldevila, el propietari de les terres. Trempat i amable com sempre, em va veure arribar a peu, i em va fer entrar per fer-la petar una estona.
Entre altres coses, m’explicava que una de les cinc gallines que té, concretament una de rossa, normalment li fa dos ous cada dia. La curiositat és que, al fer-ne dos en un mateix dia, al segon no li dona temps per fer la closca suficientment formada, i resulta que l’ou surt recobert només per una capa de gelatina transparent.
I amb la particularitat que no es rebenta al caure dins el recollidor de sota la gàbia! Espectacular!!!
Ah! i aquesta mateixa gallina, el dia que no pon dos ous, el que fa, sol ser de dos rovells. Carai amb la gallina!!!
I deixeu-me explicar la segona curiositat. Quan em va portar a veure si la gallina havia fet dos ous (que efectivament així havia set), abans d’entrar em va dir: espera’t i veuràs.
A la que obra la porta, les va començar a parlar: se li van quedar totes cinc quietes i ajagudes, i sense deixar de parlar-els-hi, les va anar acariciant a totes, una per una. De veritat que vaig quedar bocabadat.
