EL RACÓ PERICAS: Convent de la Mercè, a Vic
El Convent de la Mercè dels Missioners Claretians de Vic destaca especialment per la seva torre-campanar d’inspiració romànica, els esgrafiats i els nombrosos elements de pedra i forja.
EL RACÓ PERICAS: escola Jaume Balmes, a Vic
Obra de Josep Maria Pericas de gran interès arquitectònic, especialment pels seus esgrafiats i per la seva vinculació amb la renovació de l’arquitectura escolar de la primera meitat del segle XX
ELS COMUNIDORS: Comunidor de l’església de Sant Pere, a Ceret
El comunidor de Sant Pere de Ceret és un petit cos obert als quatre punts cardinals que corona la façana de l’església. D’origen gòtic, va quedar integrat en el temple actual, construït entre els segles XVII i XVIII, i constitueix un dels elements més singulars de l’edifici.
ELS COMUNIDORS: Comunidor de l’església de Sant Joan, a l’Albera
El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
ARBRES MONUMENTALS: Chêne-liège du mas Santol, a Reynès
L’Alzina surera del mas Santol -Chêne-liège du mas Santol- és un gegant del Vallespir, amb més de 300 anys d’història i unes dimensions excepcionals. Amb els seus 21 metres d’alçada, és l’alzina surera més alta del món, un arbre monumental que ja era admirat i documentat a finals del segle XIX.
ELS COMUNIDORS: Comunidor de l’església de Santa Maria, a Agullana
El comunidor de Santa Maria d’Agullana corona discretament la teulada de l’església amb la seva característica coberta piramidal. Petit i ben conservat, manté viu el record d’una tradició que ja trobem documentada a Agullana l’any 1723, quan encara existia un reliquer probablement exempt.
ELS COMUNIDORS: el Conjurador, a Serrallonga
El Conjurador de Serrallonga és una peça excepcional per la seva arquitectura i pel seu emplaçament, dalt del turó que domina el poble. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals i coronades pels evangelistes, li donen una singularitat extraordinària.
LLEGENDES I TRADICIONS: l’aplec de la Mare de Déu de la Cau, a Llaés
Tradicional i concorregut antic aplec de Cincogesma a la Mare de Déu de la Cau, amb processó, benedicció del terme i repartiment de pans i faves.
ESGLÉSIES I ERMITES: Sant Joan d’Isil, a Isil
A tocar de la Noguera Pallaresa, Sant Joan d’Isil és una de les esglésies romàniques més singulars dels Pirineus. La seva estreta convivència amb el riu confereix al conjunt una bellesa i una personalitat excepcionals.
SALTS D’AIGUA: el Salt de Martís, a Esponellà
El Salt de Martís és una cascada intermitent que només raja quan s’omple la Platja d’Espolla, un singular estany temporal d’origen càrstic. Aquesta estreta relació el converteix en un dels fenòmens hidrològics més curiosos de Catalunya.