La Creu de la Font del Padró d’Ullastrell és l’exemplar més antic documentat d’un singular model de Josep Maria Pericas, reproduït també a Sant Pere de Ribes, Sant Adrià de Besòs i Vallirana. Una mateixa creu, quatre indrets i dues funcions diferents: creu de terme i creu de la Santa Missió.
Creu de pedra d’un model dissenyat per Josep Maria Pericas i datat el 1942, reproduït també a Sant Adrià de Besòs, Ullastrell i Vallirana. El model formava part del catàleg de Bustems i Cia., en el context de la reconstrucció religiosa de la postguerra.
Pedra, forja, inscripcions llatines i simbolisme religiós defineixen el caràcter del cementiri de Sant Pau d’Ordal. Entre els elements més singulars destaquen els paons, un motiu que Pericas també va utilitzar en altres obres funeràries i que simbolitza la immortalitat i la resurrecció.
La Creu monumental del bisbe Strauch, a Vallirana, és un interessant testimoni de l’obra commemorativa de Pericas. Del monument original només en resta el monòlit, mentre que el capitell es conserva a Can Batlle i la creu ha desaparegut.
El comunidor de Sant Esteve de Palaudàries destaca per la seva singular coberta de ceràmica blava i blanca, que li dona una aparença molt característica i el converteix en una peça singular del patrimoni religiós de la vall del Tenes.
El Convent de la Mercè dels Missioners Claretians de Vic destaca especialment per la seva torre-campanar d’inspiració romànica, els esgrafiats i els nombrosos elements de pedra i forja.
Obra de Josep Maria Pericas de gran interès arquitectònic, especialment pels seus esgrafiats i per la seva vinculació amb la renovació de l’arquitectura escolar de la primera meitat del segle XX
El comunidor de Sant Pere de Ceret és un petit cos obert als quatre punts cardinals que corona la façana de l’església. D’origen gòtic, va quedar integrat en el temple actual, construït entre els segles XVII i XVIII, i constitueix un dels elements més singulars de l’edifici.
El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
L’Alzina surera del mas Santol -Chêne-liège du mas Santol- és un gegant del Vallespir, amb més de 300 anys d’història i unes dimensions excepcionals. Amb els seus 21 metres d’alçada, és l’alzina surera més alta del món, un arbre monumental que ja era admirat i documentat a finals del segle XIX.
