Una gran porta d’acer Corten que, des del 2003, marca simbòlicament l’entrada als Països Catalans. Les quatre obertures, que evoquen les quatre barres, i la forma de falç que dibuixa vista des de l’aire en fan un monument carregat de simbolisme.
L’església de Sant Mamet de Riumors, reconstruïda entre els segles XV i XVI sobre un temple romànic destruït pels aiguats de 1421 i profundament reformada al segle XVIII, presenta una façana ben singular, flanquejada per dues torres. Mentre que la de ponent es completà com a campanar, la situada al costat sud restà inacabada. Tradicionalment…
La documentació històrica confirma l’existència d’un comunidor en aquesta església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià, construït durant les importants reformes del segle XVIII i situat al costat dret de la façana principal. Les obres de restauració efectuades l’any 1990, que van permetre recuperar-ne l’accés, reforcen encara més aquesta identificació. Tanmateix, l’aspecte que…
El comunidor de l’església de Sant Antoni de Vilatenim constitueix un dels exemples més singulars per la seva peculiar implantació arquitectònica. A diferència dels comunidors construïts com a edificis independents o integrats en una torre, aquí ocupa una tribuna elevada situada damunt l’absis, fruit del sobrealçament dels murs del temple. L’església, bastida al segle XVIII,…
La Mare de Déu del Remei és la imatge que actualment presideix el retaule major de l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino. Es tracta d’una talla de fusta policromada datada al segle XIV
La Mare de Déu dels Àngels és una talla de fusta policromada datada entre els segles XIII i XIV, conservada actualment al Museu d’Art de Girona
La Mare de Déu de les Agulles és una talla romànica de fusta policromada, datada entre els segles XII i XIII, que es conserva al Museu d’Art de Girona. Procedeix, molt probablement, de l’antiga església de Santa Maria de les Agulles, situada al terme de Montagut i Oix, a la Garrotxa
Poques figures femenines han exercit una influència tan decisiva en la història de la Catalunya medieval com Ermessenda de Carcassona (972-1.058). Comtessa de Barcelona, Girona i Osona, governà durant dècades amb una personalitat excepcional
El comunidor de l’església parroquial de Sant Feliu de Lladó és un bon exemple dels anomenats comunidors de torre. Situat a l’extrem de ponent del temple, a l’altra banda del campanar, forma part del conjunt de reformes que l’església va experimentar durant el segle XVIII. Exteriorment adopta l’aspecte d’una torre de planta quadrada, plenament integrada…
El comunidor de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis és un dels exemples més singulars de les comarques gironines, tant per la seva ubicació com per la manera com es va integrar a l’edifici parroquial. Lluny de formar part del projecte original del temple, aquest comunidor és fruit d’una construcció afegida durant les…
