El comunidor de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis és un dels exemples més singulars de les comarques gironines, tant per la seva ubicació com per la manera com es va integrar a l’edifici parroquial. Lluny de formar part del projecte original del temple, aquest comunidor és fruit d’una construcció afegida durant les…
Situat davant de l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, aquest comunidor és una construcció exempta, de planta quadrada, oberta als quatre costats mitjançant arcs de mig punt sostinguts per robusts pilars de pedra. La coberta, a quatre vessants, està revestida amb lloses de llicorella i coronada per una creu de ferro. Les…
Situat davant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, el comunidor d’Encamp és probablement el més conegut i emblemàtic dels que es conserven al Principat d’Andorra. Juntament amb l’església i el seu magnífic campanar romànic, forma un dels conjunts patrimonials més representatius de l’arquitectura religiosa andorrana. Construït entre els segles XV i XVI, presenta les característiques…
Al Salt de la Caula, a les Escaules, la tradició popular hi situa una misteriosa nimfa que habitava les aigües del gorg als peus de la cascada. Una llegenda d’aigua, misteri i encant que encara forma part de l’imaginari popular de les Escaules.
El Salt de la Caula es troba al nucli de les Escaules, municipi de Boadella i les Escaules, a poca distància del poble i molt a prop del riu Muga. L’accés és molt senzill i en pocs minuts s’hi arriba a peu des de la zona d’aparcament. La cascada es forma al torrent de la…
El Salt del Fitó, situat al terme municipal de la Jonquera, dins el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, és considerat el salt d’aigua més alt del Pirineu oriental. El riu Llobregat d’Empordà s’hi precipita des d’una paret granítica formant una espectacular cascada d’uns 60 metres de caiguda vertical, en un dels indrets naturals més…
El comunidor de Gaià és un dels exemples més ben conservats i singulars de Catalunya. Es tracta d’un comunidor exempt, situat entre l’església parroquial de Santa Maria i l’antiga rectoria, al límit de l’altiplà on s’assenta el nucli antic i dominant visualment bona part del terme. La seva posició no és casual, ja que permetia…
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara, documentada des del segle XI i profundament reformada durant l’època barroca, presenta un element arquitectònic singular que diversos estudiosos han interpretat com un possible comunidor. El gran campanar de planta quadrada fou aixecat aprofitant l’emplaçament de l’antic campanar d’espadanya o de cadireta, conservant-ne encara alguns vestigis.…
Fons Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, autora Elisa Ros Barbosa, gener 1982 Avui el comunidor d’Estaron ja no existeix. El pas del temps i la pressió del marge sobre el qual s’aixecava en provocaren la degradació progressiva fins al seu esfondrament, de manera que de coneguda només se’n conserva una fotografia antiga dins l’arxiu…
Col·lecció de postals del santuari de Montgrony, on no hi consta cap referència d’autor. visualització de les postals: – EXPOSICIÓ FORMAT COLLAGE – EXPOSICIÓ FORMAT INDIVIDUALITZAT, vista davant i darrere
