La palanca de Mesclaments o de la Panosa, construïda l’any 1967 pels mateixos veïns, va néixer per facilitar el pas cap a Sant Pere de Torelló i evitar les freqüents destrosses de les antigues passeres.
Una curiosa estructura amagada a la muntanya de Bellmunt, sobre el coll de Duec, de la qual es desconeix la funció original. Una bassa, un safareig o fins i tot una antiga bassa canamera? Avui continua plantejant més preguntes que respostes.
Els Tres Ponts de Torelló són una notable obra d’enginyeria ferroviària construïda entre 1878 i 1879 per salvar el riu Ges. La seva història està marcada per les dificultats de construcció, l’antic canal de Malianta i el tràgic aiguat de 1940, quan una esllavissada del terraplè va provocar l’accident d’un tren.
Un petit túnel construït per mantenir el curs del canal de la resclosa de Malianta quan l’arribada del ferrocarril va obligar a modificar el terreny. Una curiosa infraestructura que recorda com l’aigua va continuar passant per sota mentre el tren ho feia per damunt.
Un antic forn de calç amagat sobre la casa de pagès el Teixidor, a Llaés, que probablement servia per produir localment els materials necessaris per a la construcció. Una petita mostra de l’autosuficiència de les antigues cases de pagès i de l’aprofitament dels recursos del territori.
Les antigues teuleries de Torelló, com la de Seinàs, transformaven artesanalment l’argila del territori en teules, rajoles, totxos i cairons. Un ofici avui desaparegut que, durant dècades, va convertir la terra en els materials amb què es construïen les cases.
El Panteó de Llaés recorda un dels episodis més tràgics de la Tercera Guerra Carlina: l’afusellament, el juliol de 1874, de l’alferes Saturnino García Valenciano i 72 carrabiners fets presoners després de la batalla de Toix. Un monument que manté viva la memòria d’aquells fets esgarrifosos.
El castell de Torelló, documentat des de l’any 881, va ser durant segles una important fortalesa de control del territori. Avui en resten la torre, la cisterna i alguns vestigis excavats a la roca, testimonis d’un passat que també va quedar recreat en un dibuix de Josep Maria Pericas.
El castell de Conanglell, documentat des del segle XII, conserva avui només les restes de la seva antiga estructura i les quatre torres rodones. Situat dalt d’un turó, la seva privilegiada posició ajuda a imaginar la importància que devia tenir aquest antic casal fortificat.
La bella i vella pedrera de Folgueroles és un indret on la coneguda pedra blava del país es mostra en estat gairebé salvatge. Els seus talls, formes i colors converteixen aquesta antiga zona d’extracció en un paisatge tan singular com sorprenent.
