El pou de glaç de Curull és una construcció singular i poc habitual en aquest sector del territori, situada gairebé dalt de la carena. Descobert casualment després de molts anys, la seva identificació com a antic pou de glaç afegeix un nou misteri i un curiós testimoni de l’aprofitament tradicional del gel.
El Biot de la baga de can Ruflà és un curiós forat circular excavat a la pedra, d’origen i funció desconeguts. La casualitat va permetre descobrir-ne el nom, el biot, i recuperar també la memòria oral que els carlins hi feien les sopes.
Una singular escultura de marbre que amaga una preciosa història d’amor. El monument, dedicat a la memòria de la propietària dels Ferrers, recorda les seves dues grans passions —la lectura i els viatges— i converteix el record en un tendre tribut a una vida compartida.
El Llapis de la Font Santa era una curiosa construcció que, durant anys, va formar part del paisatge de la carretera de Sant Pere de Torelló. Probablement vinculada a una conducció d’aigua, avui desapareguda, en resten sobretot els records i unes poques fotografies.
Pont de pedra del segle XVII que travessa el riu Ges i formava part dels antics camins de ferradura de la Vall del Ges. Era utilitzat, entre altres, per portar el bestiar de la Vola i de les masies de Sant Pere de Torelló a les fires de Manlleu i, per tant, formava part d’un antic camí transhumant.
Un gran pont de ferro que durant més de cent anys va formar part del paisatge de Torelló, des de l’arribada del ferrocarril l’any 1879. Per a moltes generacions, era també el pont que passàvem per sota cada vegada que anàvem cap a Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló. Avui ja desaparegut, les fotografies ens permeten recuperar el record d’aquella estructura.
La Font Vidranesa és un dels racons més coneguts del camí de pujada a Bellmunt, un indret de repòs i trobada que durant anys ha acompanyat els caminants. Una font senzilla però carregada d’història i de records, vinculada també al pedró dedicat a la Mare de Déu de Lourdes.
Petita central hidroelèctrica construïda per generar electricitat per a la casa de Milany, aprofitant el desnivell i el cabal de la riera. Funcionava com a mínim des de 1974 i era coneguda pels seus propietaris com «el Tut de Milany».
Senzilla cabanya situada al pla de Marenyol, sense cap particularitat arquitectònica destacable. El seu principal atractiu és l’entorn, amb una gran esplanada i unes magnífiques vistes sobre el paisatge del Bisaura.
La curiosa tanca de fusta de la Redortra, a Coll de Duec, va resultar ser una barrera menorquina, un tipus de tancament tradicional de les finques rurals de Menorca, especialment relacionat amb els tancats per a cavalls.
