El Turó del Mal Sopar és un singular penyal de Querós, avui envoltat per les aigües del pantà de Susqueda. El seu curiós nom ha quedat lligat per sempre a les històries i llegendes que expliquen les fugides i aventures d’en Serrallonga per aquestes terres.
La sequera va fer aflorar les restes d’una antiga barca de fusta al pantà de Susqueda i, amb elles, els records d’un temps en què aquell paisatge encara era habitat. Una petita troballa que va permetre recuperar una història personal gairebé oblidada.
El Castell de l’Illa és una singular formació rocosa que, quan el pantà de Susqueda està ple, emergeix de les aigües com un petit illot. Un indret que ja despertava interès abans de la construcció de l’embassament, com demostren les antigues fotografies que se’n conserven.
L’Agullola de Rupit és una de les siluetes més emblemàtiques del Collsacabra, un espectacular penyal que s’alça sobre un paisatge extraordinari. A més de mirador privilegiat, l’Agullola forma part de la història de l’escalada osonenca des de la primera ascensió, l’any 1934.
L’Alzina Grossa de Bellmunt va ser durant segles un referent inseparable del camí al santuari. El temporal Gloria la va fer caure l’any 2020, però el monument aixecat al seu lloc manté viu el record d’aquest arbre emblemàtic i centenari.
El castell de s’Avellana, documentat des del segle XI, conserva les restes d’una antiga fortalesa adaptada a un espectacular esperó de roca. Avui, les ruïnes i la seva privilegiada situació sobre el Ter permeten imaginar la importància estratègica que devia tenir aquest indret.
Quan les aigües del pantà de Sau baixen, l’antic cementiri de Sant Romà de Sau torna a quedar al descobert. Les seves tombes i restes recorden el petit cementiri del poble que va quedar submergit l’any 1963.
El pont medieval de Querós, construït al segle XVI, va quedar submergit sota les aigües del pantà de Susqueda. La gran sequera del 2023 en va permetre veure novament les restes i recuperar la història d’un pont que ha sobreviscut a riuades, reconstruccions i al pas dels segles.
El pedró del pont de la Parra i el panteó de Sant Martí Sescorts formen part d’un mateix conjunt memorial concebut per Josep Maria Pericas. Dos espais que preserven la memòria d’uns fets tràgics de la història de Torelló i conviden al record i a la reflexió.
Intervenció de Josep Maria Pericas de l’any 1942 en el presbiteri de Sant Martí Sescorts. La inscripció «Pujol rector / Pallàs me fecit» identifica el rector i el picapedrer vinculats a la seva realització.
