Aquí el Ges es protagonista: un riu que, a força de temps i d’erosió, va obrir-se pas per la roca i va crear aquest espectacular salt. Al seu costat, el Molí del Salt va aprofitar durant anys tota aquesta força d’aigua, en un indret on natura, història i camins antics es troben.
Amagat en una fondalada ombrívola i feréstega, el Molí del Ferrers sembla sortit d’un altre temps. Entre molsa, pedra i aigua, encara conserva la bassa i les moles, testimonis d’un molí que podia fer treballar dues moles alhora.
Tres molins fariners aprofitant, un darrere l’altre, la mateixa aigua i un espectacular desnivell de la riera de Foradada. El Molí del Mir és una autèntica lliçó d’enginyeria hidràulica, encara avui perfectament llegible entre la pedra, l’aigua i el bosc. Un conjunt extraordinari que impressiona tant per la seva bellesa com per la manera com va saber aprofitar fins a l’última gota de la força de la riera.
Del Molí de Clarella gairebé no en queda res, però el lloc encara guarda una memòria molt recent. Entre la bellesa de l’entorn i el record d’una família que hi va viure fins no fa tants anys, sorprèn veure com el temps n’ha esborrat gairebé totes les traces.
Entre la riera i l’espectacular saltant de Tavèrnoles, aquest petit molí s’amaga avui entre la vegetació. Un racó bonic, on les poques restes que encara es mantenen dretes permeten intuir la vida que un dia hi va haver.
Avui costa imaginar que aquest petit torrent pogués fer funcionar un molí fins ben entrat el segle XX. Però la bassa, el cup i les restes del mecanisme encara en guarden la memòria, amagats entre la vegetació.
El Molí de Bracons ha tingut la sort de no perdre’s en el temps. Antic molí fariner, durant uns anys també va fer de refugi de muntanya, abans de ser finalment restaurat i recuperar una nova vida com a allotjament rural.
Des de fa segles, l’aigua de la riera de Sant Bartomeu ha donat vida al Molí de la Vila de Boscarons. Primer fent girar les moles i, més endavant, produint electricitat per a la masia. Avui, la gran bassa encara dempeus és el testimoni d’una llarga història d’enginy i aprofitament de l’aigua.
El Manguet és una petita casa de pagès avui deshabitada, en un entorn molt bonic a tocar del riu Fornès. Conserva encara bona part de la seva estructura, però amaga també una incògnita: en alguna informació se l’ha relacionat amb un antic molí, tot i que avui no s’ha trobat cap rastre que ho pugui confirmar.
El Molí de Collfred amaga una curiosa particularitat: l’habitatge i l’estructura del molí es troben separats. Avui, entre la bassa i la boca de sortida d’aigua, encara podem seguir el rastre de com funcionava aquell molí.
