ELS GOIGS: Presentació i contingut

Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten de manera col·lectiva a la Mare de Déu, a Crist o als Sants, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó…

La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.

D’altra banda, la paraula goigs també designa l’imprès en què aquestes poesies s’imprimeixen. N’existeixen, sembla, des del segle XVI. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 centímetres aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla -formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada- emmarca el títol, el text, la imatge de l’advocació i la música.

No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi -o hagi disposat fins a temps recents- de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.

En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d’estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos.

La gran majoria de goigs són obra d’autors populars.

Sant Pere de Torelló, i la Vola