A principis dels anys vuitanta del segle XX, Miquel A. Torres, quarta generació de Família Torres, va iniciar un projecte de recerca de varietats ancestrals de vinya oblidades en diferents punts de la geografia catalana. L’objectiu era recuperar el patrimoni vitícola de Catalunya i conèixer les varietats que s’hi cultivaven abans de la fil·loxera. Aquest projecte d’arqueologia vinícola va permetre replantar més de cinquanta varietats ancestrals recuperades. D’aquestes, se n’han seleccionat sis de manera especial: garró, querol, moneu, gonfaus, pirene i forcada, que ja s’utilitzen en l’elaboració de vins comercialitzats.
Pel que fa a la varietat forcada, la primera verema va tenir lloc l’any 2015, i el 2019 es van treure al mercat 500 litres del nou vi blanc Forcada, elaborat exclusivament amb aquesta varietat i destinat a l’alta restauració. Segons la informació comercial editada per la mateixa casa, els ceps recuperats provenen de Roca Forcada, una muntanya situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa.
Tanmateix, sembla ser que en els inicis del procés de recuperació d’aquesta varietat, anomenada actualment forcada, va tenir una rellevància destacada la troballa d’uns ceps ancestrals a Llaés, concretament a la zona de la casa de pagès el Teixidor. Aquests ceps van sobreviure a la gran plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX, que va destruir pràcticament totes les vinyes de Catalunya. Es van localitzar i, segons sembla, van servir per recuperar aquesta varietat de vi que avui es comercialitza sota criteris de gran qualitat.
Per tant, és especialment destacable saber que dins del nostre propi territori es conserven encara dos o tres ceps ancestrals amagats, que van sobreviure a la fil·loxera i que han contribuït de manera directa a la creació d’una varietat de vi blanc reconeguda per la seva qualitat.
imatges
