Si mai aneu a Tavertet i visiteu la seva antiga església parroquial de Sant Cristòfol, observareu que el confessionari està situat molt a prop del portal. Si us estranya aquesta singular disposició i en pregunteu el motiu, us n’explicaran la llegenda, tan bona d’escoltar com de no creure. Heus-la ací:
A Sau, poble de les Guilleries, hi havia, fa qui sap els anys, un home molt freturós de fer diners, que era avar, despietat i brètol. El seu afany d’atresorar el dugué, fins i tot, a pactar amb el diable.
Passaren els anys i el munt de pecats feia un pes tan feixuc que fins ajupia la consciència del desgraciat, mentre l’hora de passar comptes amb l’infernal personatge es feia albiradora i la por i el remordiment el turmentaven de mala manera.
Després de debatre-ho molt, l’home decidí recórrer al senyor rector de Sau i confessar-li els seus innombrables pecats, però el feix que en duia era tan considerable, i de tanta gravetat, que el bon sacerdot restà corprès i no es veié amb cor de donar-li l’absolució. Li suggerí, però, que anés a Tavertet, on el temple, fundat, es deia, per Carlemany, gaudia d’un jubileu especial i de determinades prerrogatives eclesiàstiques.
Com un llampec, el pecador s’hi adreçà, i diu la tradició que remuntà el grau de cingleres en menys d’un quart, amb el desfici que tenia de deslliurar-se de les seves culpes i d’escapar-se del jou del diable.
En un tres i no res, ell i el rector es plantaren a l’església i els vingué just per arribar al terme de la confessió quan romperen les batallades de les dotze, l’hora fatídica per complir-se la voluntat del diable. Aquest es presentà puntualment i reclamà la presa tant de temps cobejada. La lluita fou breu i coratjosa. El diable agafà el penitent amb una revolada, però aquest s’agafà també, i fermament, al confessionari.
El bon sacerdot, en veure un perill tan greu, subjectà ben fort el confessat amb l’estola, però les estrebades del dimoni eren tan potents i seguides que tot plegat -confessionari, rector i penitent- feia camí cap a la porta, mentre lentament, molt lentament, les campanades de les dotze assenyalaven l’angoixós termini. Ja eren davant del portal quan el confessionari s’encallà amb la graonada i donà temps que caigués, inexorable, la darrera batallada de la mitjanit: el diable tenia la partida perduda.
D’aleshores ençà i per sempre més, el confessionari ha romàs prop de la porta, per a perpetuar així un fet llegendari que la veu popular ha preservat a través de les generacions: la llegenda del penitent de Tavertet.
Font: Llegendes i Tradicions, Collsacabra – Guilleries. Ramon Vinyeta
