“Abans de crear-se l’extens pantà de Sau, era ben notòria la presència d’un gran penyal situat al mig del llit del riu Ter i ben bé al dessota del monestir de Casserres. Els pescadors que tan assíduament freqüentaven aquell indret i la gent conterrània sabien que, des d’in secula, d’aquell penyal se’n deia la roca de la Llum. Ben pocs, però coneixen l’origen i el significat de tan singular denominació. La cosa data del temps de la dominació sarraïna, i la tradició, mantinguda a través de les generacions, ho explica així.
S’esqueia la darreria del segle VIII, concretament, potser, l’any 798. A la Septimània, part enllà dels Pirineus, i on fugint del jou morisc s’havien refugiat molts cristians del nostre país, el rei Carlemany, més tard nomenat emperador pel sant pare Lleó III, escometia braument les hosts morisques i les feia recular cap a terres més meridionals. L’alliberament del país d’Ausona l’encomanà al seu fill Lluís el Piadós, i vingué un dia que les forces per ell comandades s’anaven possessionant de la nostra comarca, mentre els sarraïns s’aplegaven en els punts estratègics i en les fortaleses roqueres per tal d’oferir la darrera resistència o passar al contraatac.
El castell de Casserres, el castrum Castaserram d’aquell temps, es preparava per a una defensa heroica. Al seu entorn, les forces cristianes de Lluís el Piadós preparaven l’escomesa per a ensenyorir-se de tan estratègic indret. La lluita hauria estat ferotge i acarnissada si no hagués esdevingut un fet providencial.
Succeí que un fill del capitost moro, simpatitzant dels cristians, coneixedor del desastre que s’aproximava i volent-lo evitar, es presentà un dia, secretament, a les forces assetjadores, oferint-los la rendició sense lluita de la fortalesa si seguien els seus consells i prometien respectar la vida dels defensors. A tal fi els digué: “El dia que al punt de la mitjanit vegeu un gros fanal encès al cim del gran penyal que hi ha al mig del riu, el peu de la fortalesa, podeu atacar-la sense temor a cap resistència”.
El capità cristià s’hi avingué i arribat el dia assenyalat el castrum Castaserram fou ocupat sense vessament de sang per les forces de la reconquesta: el noiet moro complí la promesa, fent endormiscar tots els sentinelles.
Ara, el gran penyal conegut per la Roca de la Llum no és visible. Té al damunt uns 30 o 40 metres d’aigua.”
Font: Llegendes i Tradicions Collsacabra-Guilleries de Ramon Vinyeta (sense data), pàg. 28.
- la llarga i persistent sequera 2022/2024 ha deixat pràcticament eixut el pantà de Sau, reconvertint-lo en el que sempre havia estat: el riu Ter. Les grans riuades que hem tingut des de l’any 1963 en què es va omplir el pantà han fet que en aquest punt la llera del riu presenti un gruix molt important, d’uns quants metres d’alçada, de fang i sediments. Això fa que l’antiga Roca de la Llum, sota Sant Pere de Casserres, o bé s’hagi desplaçat quedant més arraconada al marge i sigui la que es veu a les imatges actuals, o hagi quedat definitivament sepultada sota metres de fang.
També voldría fer esment d’un interessant i agraït comentari rebut (01/02/2024) del Sr. Jaume Font Garolera dient el següent:
“Una petita precisió per si us és útil: Passo dels 70 i de petit el pare em duia a pescar als rabeigs de sota Casserres: la qüestió es que tan ell mateix com els pescadors, en general i particularment els l’Esquirol, en deien el ROC del LLUM, així tal com raja. Molt a prop hi havia el roc de la SELLA per la seva forma de sella de muntar.”
Moltes gràcies, Jaume, per aquesta teva aportació.
Terme Municipal:
Les Masies de Roda
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445318
Y: 4650052
Altitud:
380 metres
imatges
mapa
postal
ubicació en el mapa:
