La caça del senglar és una activitat amb una llarga tradició en aquestes contrades. De petit, el meu pare m’hi havia portat alguna vegada, poques, a acompanyar-lo amb la colla de caçadors de Torelló.
Tocava llevar-se molt d’hora. Ens trobàvem amb el cap de colla en algun lloc de Torelló i allà rebia les instruccions del lloc on ens havíem de col·locar. Després, cotxe amunt, cap a Alpens pel cobert de Sant Agustí.
El meu pare «anava sempre a collet».
Per qui no hi estigui avesat, una batuda de senglar consisteix a deixar anar els gossos en una zona determinada perquè localitzin i aixequin els animals. Una part dels caçadors segueix els gossos a peu, mentre que els altres es col·loquen en punts estratègics, sovint collets, per on es preveu que poden passar els senglars. D’aquí ve allò d’anar a collet.
I deixeu-me explicar una de les bromes que sempre li fèiem al meu pare: mai no va veure un senglar viu. I mira que se n’havia fet un fart, de sortir a caçar!
La raó era fàcil d’explicar. Aleshores fumava, i fumava faries. I nosaltres sempre li dèiem que difícilment se li acostaria cap senglar amb aquella pudor que aquell tabac feia. El senglar té un olfacte extraordinari i, probablement, l’animal ja sabia que ell era allà molt abans que el meu pare el pogués veure.
Anys més tard, passejant per la serra de Llancers, vaig descobrir una curiositat que em va fer pensar en aquelles antigues batudes.
En alguns faigs hi apareixen unes estranyes protuberàncies al tronc, uns bonys que semblen petites branques que no han acabat de formar-se. I en dos arbres propers, aquestes formes han acabat dibuixant unes siluetes sorprenentment semblants a un cap de senglar i un cap de gos.
Dos dels grans protagonistes de les batudes de senglar.
Un a prop de l’altre, enmig de la fageda, com si la natura hagués volgut deixar-los allà representats: el gos i el senglar, eternament lligats per la caça.
Casualitat? És clar que sí.
Però reconec que, quan els vaig veure, vaig tornar a pensar en el meu pare, en aquelles matinades fredes i en les seves inevitables faries.
el cap de senglar
el cap de gos
