Per tal de seguir treballant en la preparació i elaboració d’un nou recorregut per la zona del Puigsacalm, vaig estar durant dos caps de setmana recopilant informació i dades: el detall de la ruta, els camins i corriols, les fotografies…
I va ser just abans d’entrar al bosc de la Grevolosa, tot pujant de Sant Nazari, que em va cridar l’atenció trobar, clavat en un indicador de fusta, un cartell que deia: «Projecte gat salvatge».
Em vaig entretenir a llegir-lo. Explicava el projecte de treball que estava portant a terme el Grup de Naturalistes d’Osona sobre el gat fer a Osona. El cartell explicava que era un animal molt esquerp i difícil de detectar i que la zona de Bracons era un hàbitat molt favorable per a l’espècie. També demanava que es comuniqués qualsevol observació que se’n pogués fer.
El segon cap de setmana vaig tornar a trobar el mateix escrit, ara al coll de Bracons, just a l’indicador on comença el camí cap a Font Tornadissa i el Puigsacalm.
I va ser llegint aquells cartells que la meva memòria em va portar cinc anys enrere.
Recordo que era un fred cap de setmana d’hivern. Al matí, d’hora, quan tot just clarejava, anava amb el cotxe per la carretera que puja des de la Vola cap a la collada de Bracons. Encara portava els llums encesos. Potser uns cinc-cents metres abans d’arribar al coll, en una curta recta, el vaig veure: parat, assegut just al mig de la carretera.
Tot va ser molt ràpid. Mentre buscava desesperadament la càmera de fotos al seient del darrere, pensava si potser m’hi havia acostat massa, si el soroll del motor l’havia espantat o si, simplement, havia fet el que fan aquests animals tan esquerps.
El fet és que, en un moment, va desaparèixer muntanya amunt.
I em vaig quedar sense foto.
No vaig dubtar gens que fos un gat fer. El seu color i, sobretot, aquella preciosa cua gruixuda el van delatar. Recordo també que vaig pensar que aquell animal estava de pas per aquell paratge, convençut com estava que el gat fer s’havia extingit feia temps d’aquestes nostres contrades.
I ves per on, ara descobria que no era ben bé així.
Vaig contactar amb Ramon Pou i Sarreta, membre del Grup Naturalista d’Osona, per explicar-li la meva observació. Em va comentar que tenien constància de la presència relativament estable d’algun exemplar a Bracons i que, durant almenys uns cinc anys, diversos testimonis havien observat un gat fer a la carretera de pujada al coll.
I encara hi havia una sorpresa més: en Ramon em va fer arribar una fotografia feta pel seu col·laborador Eudald Solà.
Aquesta sí: aquesta és la imatge del gat fer de Bracons:
