Rupit i el seu entorn han conservat diverses històries i llegendes relacionades amb la bruixeria. Una de les més conegudes situa el centre d’aquest món misteriós a l’ermita de Santa Magdalena, considerada tradicionalment el cap i casal de la bruixeria local.
Els aplecs de bruixes al pla de Santa Magdalena
Segons la tradició popular, les nits de lluna plena les bruixes es reunien al pla de Santa Magdalena per celebrar-hi els seus sàbats. Dansaven, cantaven i bevien formant una rotllana, mentre un monjo vell de Rupit tocava el flabiol. Quan el dimoni apareixia, però, s’enduia les bruixes i deixava el monjo tot sol, per ordre seva, continuant la música com si no hagués passat res. Una escena ben curiosa que ha quedat en la memòria popular d’aquest indret.
Aquestes llegendes tenen també un rerefons històric. A principis del segle XVII, la persecució de la bruixeria va ser especialment intensa a les comarques d’Osona i del Collsacabra. Antoni Pladevall documenta un procés judicial del maig de 1619 contra tres persones de l’entorn de Rupit: Eufrasina Puig de Rajols, Joana Trías i Joan Boherats, conegut com el Monjo Vell. Tots tres van ser condemnats a mort. Aquestes persones van existir realment, però les reunions nocturnes i els rituals que els atribuïen formen part de les creences i les acusacions de l’època, no de fets que puguem donar per demostrats.
La bruixa Tecla
Una altra llegenda coneguda és la de la Tecla, anomenada la bruixa de Santa Magdalena. Es deia que posseïa llibres màgics amb els quals havia après a transformar-se en tota mena d’animals, sempre lluny de les mirades de la gent.
Un dia fou descoberta pels voltants del mas Perer, a Pruit, convertida en guilla. Uns masovers van observar on havia amagat la roba i la hi van prendre. Quan la Tecla va recuperar la seva forma humana i es va voler vestir, no va trobar els vestits enlloc. Enfurismada i sense cap altra solució, no li va quedar més remei que emprendre el camí de tornada cap a Santa Magdalena completament nua, de pèl a pèl.
La tradició també atribuïa propietats protectores a algunes plantes. Es deia que el fum del llorer, el romaní i la ruda servia per allunyar les bruixes i combatre els seus maleficis. Per això, aquestes herbes no havien de faltar mai a les cases.
