Una de les tradicions populars més curioses de Vilablareix és l’anomenat Aplec de les Núvies, celebrat a l’ermita de Sant Roc, situada dalt d’un turó al sud del municipi.
El nom prové d’una antiga creença segons la qual les noies solteres que pujaven a l’ermita i pregaven a sant Roc amb devoció trobarien promès o es casarien abans d’un any. La dita popular ho expressava d’una manera ben directa: «La noia que va a Sant Roc, marit trob». Així, l’aplec es convertí en una ocasió especial per a les noies que cercaven parella, però també en una trobada festiva que atreia gent de Vilablareix i de moltes poblacions de la rodalia.
La celebració ja tenia una gran anomenada al segle XVII. A la consueta del rector de Riudellots de la Selva, Joan Calderó, consta que els seus feligresos feien el trajecte d’uns deu quilòmetres fins a Sant Roc per participar-hi. La festa combinava la visita religiosa a l’ermita amb la trobada popular, el menjar, la beguda i la diversió. Precisament, aquest vessant més profà va provocar que l’any 1717 el bisbe de Girona en prohibís la celebració.
Els habitants de Riudellots, però, no van renunciar a la tradició i van trobar una manera enginyosa de continuar-hi anant. Sortien del poble en processó amb les atxes, la veracreu i els ornaments litúrgics fins a can Saurí, ja dins el terme parroquial. Allà deixaven els elements religiosos i continuaven el camí fins a Sant Roc com una romeria popular. A la tornada, els recuperaven i entraven novament a Riudellots en processó. Aquesta fórmula es mantingué, amb la tolerància de les autoritats, fins al 1740.
L’aplec se celebra el segon diumenge de Quaresma, una data variable entre febrer i març, força allunyada de la festivitat de sant Roc, que és el 16 d’agost. Cap als anys quaranta del segle XX, a causa del mal estat de l’ermita, la celebració es traslladà a l’esplanada de l’església de Sant Menna. Després de la restauració de Sant Roc, l’any 2002, l’aplec es recuperà al seu emplaçament original.
