Els comunidors són petites construccions religioses destinades a beneir els quatre punts cardinals i conjurar les tempestes, les pedregades i altres fenòmens meteorològics que podien malmetre les collites. Encara que avui ens semblin un element inseparable de moltes esglésies, la majoria no es van construir al mateix temps que els temples.
La seva aparició i expansió cal situar-la principalment a partir del segle XVI, coincidint amb les reformes impulsades pel Concili de Trento (1545-1563). En aquell període l’Església va reforçar nombroses pràctiques litúrgiques i de religiositat popular, entre elles les cerimònies de benedicció dels termes parroquials i el conjur de les tempestes. Com a conseqüència, moltes parròquies van construir comunidors o van adaptar espais ja existents per destinar-los a aquesta funció, especialment durant els segles XVI i XVII.
Aquesta evolució explica la gran diversitat de tipologies que han arribat fins als nostres dies. Hi ha comunidors exempts, construïts com un edifici independent al costat de l’església; comunidors de torre o de campanar, situats a la part superior d’aquestes construccions; comunidors sobre la coberta del temple; altres edificats damunt la façana principal, i fins i tot campanars d’espadanya reconvertits en comunidors. Cada solució respon a les característiques arquitectòniques i a la història de cada parròquia.
Tot i que Catalunya i Andorra constitueixen un dels territoris on aquesta arquitectura és més abundant i millor conservada, els comunidors també són presents en moltes altres regions de la Península Ibèrica. Reben denominacions diverses segons el territori, com ara esconjuradero (el nom més habitual a l’Aragó), conjuradero, conjuratorio o altres variants locals, totes elles referides a construccions destinades a la mateixa finalitat: protegir simbòlicament els pobles i les collites davant les forces de la natura.
Aquest apartat és el resultat d’un treball de recerca sobre el terreny. Tots els comunidors han estat visitats personalment i cada fitxa incorpora un reportatge fotogràfic propi, juntament amb la seva història, descripció arquitectònica, ubicació, estat de conservació i la documentació històrica que ha estat possible localitzar. Sempre que les fonts ho permeten, també s’hi incorporen comunidors desapareguts, fotografies antigues, reconstruccions aproximades i noves aportacions derivades de la recerca.
L’objectiu és elaborar un inventari raonat dels comunidors de Catalunya i Andorra, contribuint al coneixement i la preservació d’aquest patrimoni tan singular. Aquest projecte neix amb vocació de continuïtat i, un cop completat l’inventari català, l’estudi s’estendrà progressivament als comunidors documentats a la resta de la Península Ibèrica, amb la voluntat d’oferir una visió de conjunt d’aquest llegat arquitectònic i cultural.
inventari de Comunidors per comarques
- BORDILS, església de Sant Esteve
- CANET D’ADRI, església de Sant Vicenç
- CARTELLÀ. església de Sant Feliu
- CASSÀ DE LA SELVA, església de Sant Martí
- ESTANYOL, església de Sant Andreu
- FORNELLS DE LA SELVA, església de Sant Cugat
- GIRONA, catedral de Santa Maria
- GRANOLLERS DE ROCACORBA, església de Santa Maria
- LLAGOSTERA, església de Sant Feliu
- LLAMBILLES, església de Sant Cristòfol
- LLORÀ, església de Sant Pere
- MADREMANYA, església de Sant Esteve
- SANT GREGORI, església de Sant Gregori
- AIGUAFREDA, església de Sant Martí del Congost
- BALENYÀ, santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda
- CALLDETENES, església de Sant Martí de Riudeperes
- SANT VICENÇ DE TORELLÓ, església parroquial de Sant Vicenç
- SANT PERE DE TORELLÓ, església de Sant Andreu de la Vola
- SANTA MARIA DE BESORA, antiga església de Santa Maria del Castell
- TAVERTET, capella de Sant Corneli
- VILALLEONS, església de Santa Maria
- ENVINY, església de Santa Maria de la Purificació
- ESTARON, església de Sant Sebastià
- ISIL, església de la Immaculada
- MONTARDIT DE DALT, església de Santa Cecília
- SEURÍ, església de Sant Víctor
- SON, església de Sant Just i Sant Pastor
- SORIGUERA, ermita de la Mare de Déu d’Arboló
- UNARRE, església de Sant Julià
- CORTS, església de Sant Julià i Santa Basilissa
- CRESPIÀ, església de Santa Eulàlia
- ESPONELLÀ, església de Sant Cebrià
- FONTCOBERTA, església de Sant Feliu
- PORQUERES, església de Santa Maria
- PUJALS DELS PAGESOS, església de Santa Maria
- SERINYÀ, església de Sant Andreu
- SORDS, església de Sant Esteve
- USALL, església de Sant Cristòfol
- AIGUAFREDA DE DALT, Sant Martí del Congost
- CÀNOVES, església de Sant Muç
- CORRÓ D’AMUNT, església de Sant Mamet
- LA COSTA DE MONTSENY, església de Sant Esteve
- LA GARRIGA, església de Sant Esteve de la Doma
- MARATA, església de Santa Coloma
- OLZINELLES, església de Sant Esteve
- SANT PERE DE VILAMAJOR, església de Sant Pere
- SANTA AGNÈS DE MALANYANES, església de Santa Agnès









