Una bauma, tal com s’anomena al Bisaura, és una cavitat no gaire fonda en una paret de roca o en un vessant rocallós on hi entra la claror. Pot tenir una boca de desenes de metres tant d’alt com d’ample, però amb menys profunditat que una cova.
La particularitat és que la gran majoria de baumes que trobem al Bisaura estaven habitades fins no fa massa anys. Aquest és el cas de la gran majoria de les que es descriuen en aquest bloc, doncs amb més o menys presència, encara presenten restes de les seves edificacions.
Hi solien viure camperols que conreaven les terres de les cases veïnes. Dins mateix de la bauma i al costat dels habitatges hi havia la cort pel poc bestiar que tenien. Pels voltants encara hi trobem les feixes on tenien el conreu, i encara ara s’hi poden trobar arbres fruiters.
És un fet destacable i diferenciat que de baumes al Bisaura n’hi ha una bona colla. I gràcies a un grup de gent del territori que fa uns anys es van entretenir a reobrir camins per localitzar-les i netejar-les, ara podem tenir coneixement de la seva existència i de la seva ubicació, i a l’hora, que arribar-hi sigui relativament accessible.
Des d’aquí un reconeixement per a tota aquella gent que hi va col·laborar d’una manera totalment desinteressada.
Voldria afegir que cada vegada que arribo a una bauma, m’entra un gran respecte pel lloc. És una sensació que sempre tinc. Només de pensar que durant molts i molts anys aquelles raconades havien servit d’habitatge a generacions i generacions de persones se’m posa la pell de gallina.
A més, la gran majoria es troben per sobre dels mil metres d’alçada. Precisament per això, tot fa pensar que havia que ser duríssim de viure-hi. No vull ni pensar els hiverns com els passaven.
Ah!, i normalment també sempre m’hi trobo el mateix acompanyant: el silenci. Per tot plegat, trobar-s’hi és un conjunt de sensacions, diferents i molt especials.
Aquí deixo un seguit de reportatges fotogràfics de les diferents baumes que podem trobar. Aprofito per acompanyar-hi els magnífics escrits que la Núria Capdevila, en Jordi Torruella i en David Vilaseca van publicar a la revista 855 de Sant Quirze de Besora entre els anys 2008 i 2011. El treball editat és d’una qualitat extraordinària.
I aquí trobareu un enllaç a Wikiloc amb el track d’una caminada circular que enllaça les vuit baumes del Burbau: Baumeta, Baumassa, Xuriguera, Can Llagosta, Argelagar, Fumada, Fleus i Teixidor.
rodalies Ferrers
- BAUMES DELS FERRERS
- BAUMA CAN BURRES (també de Can Burra)
- BAUMA SENSE NOM
rodalies Burbau
rodalies Vidrà
rodalies Llaés
altres baumes
imatge dels darrers habitants de la bauma del Teixidor: la mestressa, el fill, i la filla deficient al portal de la cova habitada
PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELS DARRERS HABITANTS DE LA BAUMA DEL TEIXIDOR, clicar aquí.
