A la masia de Comermena, prop de Torelló, la tradició popular conserva una curiosa història protagonitzada pel gos preferit de l’amo de la casa. Una història tan singular que va acabar convertida en una composició popular que ha arribat fins als nostres dies.
I aquesta és la llegenda:
“Comermena és una masia de fondes rels històriques, situada a uns tres quarts d’hora de camí de Torelló, per la part de llevant, i pertanyent a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
Fa anys que el seu amo, en Comermena, era un personatge singular i de reconeguda bonhomia, i que entre altres virtuts tenia la d’estimar molt els gossos, companys seus de caceres i facécies.
Entre ells, però, n’hi havia un que era el preferit per la seva fidelitat, bonesa i alegre comportament. I es veu que aquest gos, transitant entre garrics i argelagues, en més d’una ocasió s’havia clavat espines a les potes, fent-lo patir qui-sap-lo i gemegar llastimosament.
En Comermena se’n dolia i en compartia el dany i la tristor, car era el seu ca predilecte. I pensant i pensant, cercant remei a la desventura, de sobte se li acudí: ” Si jo vaig calçat, per què no puc calçat el gos?”
I ben aviat s’encaminà a Torelló, adreçant-se a ca l’espardanyer a encarregar espardenyes per al seu gos preferit.
Aquest fet tan curiós i sorprenent, fou esbombat per la veu popular i ben aviat ho sabé tota la rodalia. I tant fou així que, fins i tot, un lletraferit torellonenc el va perpetuar component la següent poesia que ha arribat íntegre fins al nostres dies.
Diu així:
Cobles noves s’han dictades,
tot cantant us les diré;
tretes són d’en Comermena
i de son gos perdiguer.
De perdius i de llebretes
bé n’és un gran caçador.
Ja n’agafa l’escopeta
i dret se’n va a Torelló.
Quan a Torelló arriba
el gos mostra al corder:
– Un favor que us demano,
que n’és cosa que convé:
per al gos unes espardenyes
sien fetes ben aviat.
Ai del gos d’en Comermena,
com anirà ben calçat!
– Espardenyes per a un gos
jo no en faria mai;
en ser el temps de la calor
el faria anar a cavall,
estaria reposat.
Ai del gos d’en Comermena,
bé en serà ben regalat.
– Les espardenyes són fetes.
– Ara me’n fareu el preu.
– Valen quatre pessetes,
una per cada peu.
Com que és home de grans prendes,
un xinxó d’or li ha donat.
Ai del gos d’en Comermena
bé en serà ben regalat”.
Font: Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns, de Ramon Vinyeta
