títol: TORELLÓ, AQUELL AGOST DE SANG SENS PAU NI TREVA DEL 1936, TAL COM JO HO VAIG VIURE autor: Josep Maria Vilar Bassas any edició: 1984 lloc edició: Torelló editorial: autoedició impremta: autoedició mecanografiada pàgines: 182 enquadernació: tapa tova mides: 21,5 x 31,5 cms.
títol: TORELLÓ, AQUELL SETEMBRE DE MORT DEL 1936, TAL COM JO HO VAIG VIURE autor: Josep Maria Vilar Bassas any edició: 1985 lloc edició: Torelló editorial: autoedició impremta: autoedició mecanografiada pàgines: 149 enquadernació: tapa tova mides: 21 x 31,5 cms.
títol: TORELLÓ DE LA REVOLUCIÓ A LA GUERRA, OCTUBRE 1936 – JULIOL 1937, TAL COM JO HO VAIG VIURE autor: Josep Maria Vilar Bassas any edició: 1986 lloc edició: Torelló editorial: autoedició impremta: autoedició mecanografiada pàgines: 161 enquadernació: tapa tova mides: 21,5 x 31,5 cms.
títol: TORELLÓ ENTRE LA GUERRA I LA FAM, ANYS 1937-1938, TAL COM JO HO VAIG VIURE autor: Josep Maria Vilar Bassas any edició: 1987-1988 lloc edició: Torelló editorial: autoedició impremta: autoedició mecanografiada pàgines: 202 enquadernació: tapa tova mides: 21,5 x 31,5 cms.
títol: ESTAMPES DE LA REVOLUCIÓ MARXISTA A TORELLÓ, 1936-1939 autor: Lluis Thomasa de Subirá any edició: 1939 lloc edició: El Papiol editorial: autoedició impremta: autoedició mecanografiada pàgines: 83 enquadernació: sense tapa mides: 21 x 28,5 cms.
Dins la caminada clàssica per pujar a Bellmunt des de Sant Pere de Torelló, l’anomenat camí vell, hi ha tres punts de referència: el Padronet, la Font Vidranesa i l’Alsina Grossa. Però mentre estava fent la recopilació de relats antics d’aquesta pujada pel camí vell, em va cridar molt l’atenció que en cada una de les descripcions…
A Collfred, una gallina capaç de pondre dos ous al dia -i algun de dos rovells- va compartir protagonisme amb en Josep Soldevila i la seva manera ben particular de parlar i tractar les seves gallines. Una escena tan curiosa com entranyable.
La Bauma del Gitano s’amaga enmig de la riera de Milany, en un racó humit i ombrívol de la serra. Quan l’aigua baixa amb força, la bauma es converteix en l’escenari d’un saltant espectacular que, en els hiverns més freds, pot quedar transformat en una gran columna de gel.
Al coll del Barretó, i molt proper de la casa de pagès del mateix nom, hi podem trobar les restes del que havia estat una petita teuleria. En la base del forn, encara es poden veure els forats per on passava l’escalfor que feia coure les teules i els cairons. Una sort que aquestes restes…
Es tracta d’una menuda barraca de pedra situada en un racó complicat d’arribar-hi, tot i trobar-se en una replà que fa la carena en aquell lloc. Com dic, queda a dalt la carena que continua a llevant, a sota el Pic de l’Àliga. Prèviament i just abans d’arribar al cim, haurem d’haver vorejat, per sota,…
