La Bauma del Cuc s’amaga a tocar de la riera de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Llaés. Tot i les seves dimensions modestes, va ser habitada durant segles i conserva encara el rastre d’aquella vida. Un racó discret i difícil de trobar, amb una història que arriba fins als anys més convulsos del segle XX.
Abans que res, voldria manifestar el més profund respecte pel que és i representa aquest lloc. La intenció d’aquesta ressenya no és altre que deixar constància i donar a conèixer un racó mig oblidat d’aquest nostre territori. Res més que això. Realment quan hi arribes tens la sensació de que el temps, allà dins, s’ha…
Sembla una simple creu de camí, però el Pedró de Sant Quirze amaga una història molt més rica: padró, possible creu termenal i comunidor de padró. I encara conserva el record de la sorprenent processó de les cuques.
Aquestes fotografies constitueixen un valuós testimoni d’unes pintures murals desaparegudes. Més enllà del seu interès col·leccionista, preserven la memòria d’una obra de Darius Vilàs vinculada a l’arquitectura de Josep Maria Pericas.
La Bauma del Salt, també coneguda com a Bauma de la Toneta, s’amaga sota els cingles que dominen la casa del Salt. Habitada durant més d’un segle, encara conserva part del mur frontal i les restes de les antigues estances, en un indret que avui la vegetació ha tornat a fer discret.
La Bauma de Comassa, també coneguda com a Bauma de la Canal, és una gran cavitat amagada als faldars del Puig de Miralles. Tot i les seves dimensions, no conserva restes d’habitatges i sorprèn especialment per un salt d’aigua que cau per la mateixa paret de la bauma.
La Bauma de les Llose sés una petita cavitat situada a tocar del torrent que baixa cap a les Lloses, a Vidrà. Avui gairebé no en queden restes, però antigament havia estat més fonda i, segons la memòria oral, fins i tot havia servit d’aixopluc per al bestiar. Un petit racó on el pas del temps ha deixat ben poca cosa.
La Bauma de la Vila és una gran cavitat situada sota l’Hort de Getzemaní, a Vidrà. La seva forma corbada, la cascada que cau per la mateixa bauma i les nombroses restes de les antigues vivendes fan d’aquest indret un dels racons més singulars de les baumes de Vidrà.
La Bauma de la Fumada s’obre en una cinglera soleia sota Milany, entre el Burbau i Milany. Les seves restes, que s’estenen al llarg d’uns 42 metres, encara permeten identificar les antigues estances d’un habitatge que va quedar despoblat fa més d’un segle.
La Bauma de l’Argelagar és la que es troba a més altitud de totes les del Bisaura, sota la carena de la serra de Milany. Petita i amagada entre les argelagues, conserva les restes d’una antiga construcció i d’una feixa, i durant els darrers temps va servir d’aixopluc als carboners.
